El dia 8 de març a tots ens va sorprendre la gran nevada.
A les 13:00 del migdia ens van desallotjar del institut, perquè la neu va començar a quallar i abans que no fos massa tard, per no tenir problemes a la carretera. Però creiem que ho van fer massa tard, s'hauria d'haver fet mes aviat, ja que va haver-hi massa problemes. Molta gent es va quedar en mig de la neu col·lapsat, o en el pitjor dels casos, sense gasolina.
Quan vam arribar a casa vam notar que ja no hi havia llum; vam pensar que seria per un moment, però no. No va ser un dia, ni dos, sinó que fins a 1 setmana en alguns llocs.
A Palamós i Sant Antoni va arribar dimecres; a Calonge, divendres, i en alguns llocs menys poblats van arribar després d'una setmana. Ens vam adonar que sense la llum, no som persones. No sabem què fer. Estàvem sense calefacció, ni televisió, sense poder cuinar...Tot era una desesperació. Ens va fer gràcia que nevés, però quan se'n va anar la llum ja no en va fer tanta!
Aquells dies se'ns van fer molt, però que molt llargs. Ja era insuportable. Tothom indignat pels carrers, cridant que tornés la llum. Fins que divendres a la nit va tornar la llum a Calonge, tot eren alegries.
Esperem que això que no torni a passar...
Ana Marzo i Marta Garcia.
A les 13:00 del migdia ens van desallotjar del institut, perquè la neu va començar a quallar i abans que no fos massa tard, per no tenir problemes a la carretera. Però creiem que ho van fer massa tard, s'hauria d'haver fet mes aviat, ja que va haver-hi massa problemes. Molta gent es va quedar en mig de la neu col·lapsat, o en el pitjor dels casos, sense gasolina.
Quan vam arribar a casa vam notar que ja no hi havia llum; vam pensar que seria per un moment, però no. No va ser un dia, ni dos, sinó que fins a 1 setmana en alguns llocs.
A Palamós i Sant Antoni va arribar dimecres; a Calonge, divendres, i en alguns llocs menys poblats van arribar després d'una setmana. Ens vam adonar que sense la llum, no som persones. No sabem què fer. Estàvem sense calefacció, ni televisió, sense poder cuinar...Tot era una desesperació. Ens va fer gràcia que nevés, però quan se'n va anar la llum ja no en va fer tanta!
Aquells dies se'ns van fer molt, però que molt llargs. Ja era insuportable. Tothom indignat pels carrers, cridant que tornés la llum. Fins que divendres a la nit va tornar la llum a Calonge, tot eren alegries.
Esperem que això que no torni a passar...
Ana Marzo i Marta Garcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir