Les experiències de la Mireia

MIREIA GRÀCIA

A què et dediques ara mateix? Comenta’ns si estudies o treballes
Estic estudiant l’últim curs del Grau en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.
 On vius?
A Barcelona, en un pis compartit amb dues companyes de la universitat.
Tens el graduat en ESO ?
Si
 Has vist el nou edifici de l’institut?
L’he vist per fora alguns cops que hi he passat però no he estat a dins.

Trobes a faltar els estudis ?
De moment no, perquè encara estic estudiant.  Però he estat 5 mesos fent pràctiques a una empresa sense fer classes a la universitat i no ho he trobat a faltar. Crec que si treballes del que t’agrada i pel que t’has format, et segueixes formant dia a dia i els estudis passen a ser una etapa on has adquirit coneixements que et són útils però que no trobes a faltar. El que trobes més a faltar és la gent i la vida d’estudiant.

És fàcil trobar feina amb graduat? I sense?
Ara mateix és difícil trobar-ne amb i sense graduat crec. Tot i així, penso que és un factor que depèn molt de la persona. Si tens ganes de treballar i t’esforces per buscar una feina o contactes, et formes a banda dels estudis, fas cursos, pràctiques voluntàries ... Si ets una persona activa, amb ganes i empenta sempre hi ha possibilitats i noves vies.

Les coses que et van ensenyar a l’institut t’han servit per la vida ?
A l’institut i a l’escola aprens tot una sèrie de conceptes que et serveixen per tenir una base per anar pel món amb una certa cultura general i coneixements per poder relacionar-te (a través de les llengües), poder tenir certa autonomia en diverses situacions (gràcies a les ciències i les matemàtiques) etc.
Però també és el lloc on et vas formant com a persona i on vas aprenent tant dels errors com dels encerts. On convius dia a dia amb altres alumnes, alguns més grans d’altres més petits, amb els que et portes millor o pitjor però que has d’aprendre a tractar, tolerar i respectar per anar fent el teu camí. També amb professors amb els que estableixes relacions diverses algunes més complicades, d’altres més agradables, d’altres indiferents però de les que aprens. I això al cap i a la fi és el que t’aporta més habilitats per la vida en general.

A quin any vas acabar els estudis de l’institut?
El 2010.

Quin record en tens? 
Molt bo. És una etapa que quan hi ets només vols que acabi. Sobretot el batxillerat i tota la preparació per la selectivitat. Perquè tens ganes d’acabar, canviar d’aires i començar aquella etapa nova que tothom en parla: la universitat (en el meu cas). Però llavors, quan ets a la universitat també ho trobes a faltar, com tot quan “ho perds”. Tot i així, estableixes noves relacions amb els companys que tenies, algunes es mantenen, d’altres es perden, però el record que perdura és molt bonic.

Canviaries alguna cosa del passat?
No. Tot el que ens passa i el que fem, encara que ens equivoquem, ens serveix per alguna cosa, si més no per no tornar-la a repetir.

Vas seguir estudiant? 
Sí, un cop acabat el batxillerat vaig començar el Grau en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 Quin era la teva relació amb els professors? 
Bona. Amb alguns més que d’altres, perquè t’hi portaves més bé, tenies més afinitat o ves a saber per què.

Com era l’institut quan tu hi anaves? 
El primer any que vaig entrar no hi havia encara l’edifici nou, cap d’ells. Era un edifici bastant vell i petit, ja que cada cop érem més alumnes i a l’edifici no hi havia lloc per tots i havíem de fer classes als barracons. A més, estaven fent les obres de l’edifici nou i tot plegat no feia gaire goig, molt de soroll parets velles, ... Però bé l’any següent ja vam poder estrenar l’edifici nou i Déu ni do quin canvi! Tot i així, es mantenien els barracons. I pel que he vist, l’any després que acabés es va acabar de construir el segon edifici.

 Feies esport a l’hora del pati? 
Sí, vaig ser de les primeres, juntament amb unes companyes que vam endinsar-nos en el projecte del Pla Català de l’Esport a l’Escola. Aquest consistia en dinamitzar activitats esportives durant les hores d’esbarjo, tant al pati com al menjador. Vam fer bàsquet, futbol i dansa, crec. I, a més, vam tenir l’oportunitat de anar a formar-nos una setmana amb altres alumnes d’altres escoles a Tarragona.

 Com era la teva relació amb els companys? 
Molt bona. Em portava bé amb tothom, evidentment sempre fas una colla d’amics més propers, però amb la resta hi mantens una relació cordial.

 Vas repetir algun curs? 
No.

 T’agradava estudiar?
Sí, tot i que a vegades feia mandra i més quan alguns conceptes es repetien al llarg dels anys. Però bé, suposo que és perquè es consolidin i no els oblidem, encara que a vegades passa.

Tenies bones notes ?
Sí, tot i que la mandra sempre hi era present i podrien haver estat millors amb més esforç. D’això només me’n vaig adonar quan realment vaig necessitar tenir notes molt altes per poder entrar a la universitat que volia.

 Quin és el pitjor record? 
El primer any que vaig entrar a l’Institut hi va haver un problema amb una noia que érem molt amigues. No ho vam passar gaire bé cap de les dues però al final ho vam solucionar.

 Quin és el millor record tens? 
Recordo molt l’intercanvi que vam fer a segon amb uns alumnes d’Itàlia i vam anar allà a passar-hi una setmana alguns a casa d’uns companys amb els que prèviament ens havíem escrit cartes. Va ser molt i molt divertit, perquè vam fer un viatge, el grup que teníem molt bona relació i amb els professors també. També va ser molt divertida l’esquiada i el viatge final de curs a Praga i Salzburg.
Us recomano molt aprofitar totes les sortides que pugueu, perquè és una forma de veure món, fer activitats diferents, conèixer gent nova i enfortir les relacions tant amb alumnes com professors.

 Tens algun projecte? 
De moment, acabar les dues assignatures que em falten per graduar-me i el treball final de grau que l’hauré d’entregar a finals de maig. Després fer algun màster si en trobo algun que m’agradi i preparar un viatge que tinc moltes ganes de fer per anar a veure un amic que se’n va a estudiar molt i molt lluny: a Austràlia.

 Com t’imagines d’aquí deu anys?
La veritat no en tinc ni idea. M’agradaria imaginar-me exercint de periodista per algun mitjà català o espanyol i a Catalunya, tot i que sempre a punt per escapar-me a algun lloc si cal. Tenir un sou amb el que em pugui mantenir i no només sobreviure, sinó viure. I estar envoltada de tota la gent que m’estimo. Ah, i mantenint-me molt activa!