Divina comèdia de Dante Alighieri

Tamara García i Àlex García- 1 Batx A 

TÍTOL: Divina Comèdia- Infern 

AUTOR/A: Dante Alighieri 

VERSIÓ: Joan F. Mira 

EDITORIAL: La butxaca 

ANY DE PUBLICACIÓ: 2000 

NÚMERO DE PÀGINES: 431 

IDIOMA: Català- Itàlia 

La Divina Comèdia escrita en el segle XIV per Dante Alieghieri, és una de les obres més rellevants de la literatura italiana i universal,escrita en dialecte toscà, matriu de l'italià actual. 

És un poema medieval que descriu l'estructura de l'altre món segons la concepció de l'època. Està dividida en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. Cada part consta de 33 cants (el 3 és un nombre clau per al Cristianisme perquè simbolitza la Santíssima Trinitat), escrits en tercets encadenats d'hendecasíl·labs , i un cant inaugural que fa d'introducció i completa el nombre cent. 

L'obra narra el pelegrinatge de l'autor pels tres mons després de perdre's en un bosc. Durant el seu viatge a través de l'infern i el purgatori, el poeta Virgili és el guia del Dant. Tot i que en el tercer llibre el poeta viatja acompanyat de Beatriu, una jove que Dant havia estimat quan era jove. 

En la primera part es narra el descens de l'autor a l'Infern i es descriuen els nou cercles en els quals els condemnats són sotmesos a càstigs, segons els pecats comesos en la vida (cada càstig s'ajusta a la naturalesa de la seva falta i es repeteix eternament). 

El gran viatge de Dant comença als 35 anys, un dia de finals de març o primers d'abril, on es va despertar enmig d'un bosc espès i sense llum, en la selva del pecat i de l'error. Ell intenta escapar però tres bèsties feroces li barren el camí del coneixement i de la virtut. I llavors, quan ja reculava es troba Virgili, el qual el guiarà a través de l'infern i del purgatori. Abans de fer el viatge Enees i Sant Pau, li fan veure que el viatge serà un gran privilegi i que anirà amb la més alta protecció. 

Comença amb la trobada de les portes de l'infern, fetes de pedres amb uns versos lapidaris. Al “preinfern”, lloc destinat als que no han estat mereixedors ni de l'infamia ni d'honor, i per no seguir cap partit es veuen condemnats eternament a córrer darrere una bandera perquè els persegueixen unes mosques i vespes, ja que no en van ser dignats a fer el bé o el mal, com per exemple el Papa Celestí V. 

A continuació arriben a la ribera de l'Aqueront, el qual creuaran gracies al barquer Caront, transportador d'ànimes pecadores a l'altre costat del riu. 

Desprès de atrevessar el riu, es troben amb als llimbs, on hi ha totes aquelles persones que no han estat batejades, a causa de que van néixer abans de Jesucrist i, per tant, de càstig se'ls condemna a no estar amb Déu al cel. 

En el segon cercle es troben Minos, el jutge infernal que diu a quin nivell han d'estar les ànimes pecadores,, embolicant la cua tantes vegades com cercles hagin de baixar. En aquest moment veiem com Minios intenta impedir que entri Dant, tot i que Virgili aconsegueix que entri, recordant que ell no ho escull, sinó Déu. Quan entren es troben una gran ventada, que provoca que xoquin uns contra els altres. En aquest cercle podem trobar els luxuriosos o apassionat, excessius, com Cleòpatra, Paris, Dido...i sobretot s'hi destaquen Francesca i Paolo. 

A la arribada del tercer cercle es troben Cèrber (mostra tres goles i el ventre inflat,) el qual sempre té molta gana. Després que Virgili li llenci un grapat de sorra a la boca, ja que sinó no poden entrar a causa que els mosseguen. Es troben tots els condemnat que han pecat per la gola i ara han d'empassar-se pluja negra i fang produït per la terra. 

En el quart cercle es troben Plutó, el qual intenta que no pugui entrar Dant. Finalment ho aconsegueix, ja que Virgili torna a recordar els designis superiors. Es troben amb els pròdigs i avars, els quan acumulaven molts diners o bé els gastaven desordenadament. Com a càstig han d'arrossegar enormes pesos amb el pit. 

A partir d'aquí, el cinquè cercle es produeix un agreujament de les penes, ja que els pecats no són només per falta de contenció com els primers. Apareixen els iracunds a la ciutat de Dite, on es colpegen constantment i sospiren sota l'aigua, i els envejosos i els superbs, els quals tenen un càstig semblant als iracunds. Dant i Virgili creuen la llacuna Estígia gràcies al barquer Flègias. Virgili, en veure la resistència dels dimonis i el fet que li tanquin la porta a la cara, el fan dubtar, i això provoca que tingui una certa por, i Dant pensa que té temor i Virgili li diu que no, ja que coneix el camí. Apareixen tres fúries les quals invoquen a la Medusa perquè els petrifiqui, i en aquell moment apareix un àngel enviat per Déu per obrir la porta, San Miquel. 

Una vegada arribats a la ciutat de Dite, contemplen el sisè cercle, on hi ha un recite d'extensió immensa de tombes mig obertes, plenes de flames que les fan semblar de ferro roent, d'on s'escapen els gemecs de totes les sectes herètiques i dels seus seguidors, i també els epicuris. 

Pel que hem llegit aquestes dues o tres setmanes, concretament els deu primers cants de l'Infern, podem extreure diverses conclusions. La veritat és que al principi el llibre es feia pesat i avorrit, ja que es comença a desenvolupar el descens del Dant i costa molt situar-te en la història, però si tens algun full o esquema on hi ha especificat, tots els cercles i esglaons de l'Infern, la veritat és que és menys difícil situar-te i poder entra en la història. 

Tot i que al començament es fa avorrit, mentre va transcorrent la història, segons els personatges i els fets que trobem a cada cercle de l'Infern, trobem la història una mica més interessant. 

Realment, s'ha d'estar ben atent a la lectura perquè hi ha una gran intensitat en els versos de Dant i en qualsevol moment et pots perdre petits detalls que poden ser importants. Segons la nostra opinió, al principi el llibre ens sembla pesat i avorrit, però amb el transcurs dels cants vas entrant en la història ja que és qüestió de temps i paciència i sobten moltes coses com la història de Francesca i Paolo, els càstigs als que són

comesos els condemnats, els personatges que es troben a les portes de cada cercle, els rius que apareixen ...