Les experiències de la Laia

Laia Ramos

A què et dediques ara mateix? Comenta’ns si estudies o treballes

Doncs ara mateix estic a meitat de 4t de Medicina, una carrera molt sacrificada però que també em dona moltes satisfaccions. Durant el curs no treballo, perquè no tindria temps per portar-ho tot, però durant l’estiu sempre faig alguna cosa que els calers, durant la resta de l’any van molt bé jajaja.

On vius?

Com que estudio a Girona, ja porto quatre anys vivint-hi, compartint pis. Els primers anys només m’hi estava entre setmana i els caps de setmana fugia cap a casa, però aquest últim any només pujo a Calonge un cop al mes, més o menys.

Tens el graduat en ESO ?

Sí! Si no, m’hagués estat difícil entrar a la carrera jajaja.

Has vist el nou edifici de l’institut?

L’he vist des de fora, però diria que no hi he arribat a entrar.

Trobes a faltar els estudis ?  

Si us referiu al Puig Cargol, al principi el vaig trobar moltíssim a faltar, tant als companys com als professors, però poc a poc em vaig anar acostumant a la nova vida.

Si us referiu als estudis en general, com que estic en plena carrera, no els trobo gens a faltar. De fet, més d’un cop el que tens és ganes d’engegar-los, però després te n’adones que estàs vivint la millor etapa de la teva vida, amb els estudis inclosos, i ho tornes a veure tot clar.

És fàcil trobar feina amb graduat? I sense ?

Doncs encara no ho sé. En el meu cas, un cop acabi Medicina, si passo l’examen MIR, tindré 5 anys de feina assegurada, així que després, quan em toqui buscar-ne, espero que sigui més fàcil del que sembla actualment.

Les coses que et van ensenyar a l’institut t’han servit per la vida ?

Si parlem de les coses com ara equacions, anàlisi de frases o cinètica; sincerament, no m’han servit massa. D’altres com l’anglès, la biologia o la química, sí. Més que res perquè és el que els estudis que ara estic cursant em demanen.

Però no tot es basa en aprendre història, saber fer integrals o saber reconèixer el simbolisme de Mirall Trencat. Sinó que el que realment he après a l’institut és a treballar en equip, a ser respectuosa i a ser constant i responsable; valors, que a vegades, són més útils que tot el coneixement del món.

A quin any vas acabar els estudis de l’institut?

Els vaig acabar el 2010.

Quin record en tens ? 

Des del moment que vaig trobar molt a faltar tot el que implicava l’institut, un cop hi vaig acabar la meva etapa, crec que és una senyal de que en tinc molt bon record. Hi vaig conèixer persones que són molt importants per mi i que espero tenir sempre al meu costat; i hi vaig viure molts moments que mai oblidaré, i que de fet, sovint recordo.

Canviaries alguna cosa del passat?

Més d’un cop m’he fet aquesta pregunta, i la majoria de cops la responia amb un sí rotund. Ara mateix, pensant-la detingudament, la meva resposta seria ‘no’. Si hagués canviat qualsevol situació o moment, potser ara no estaria on sóc ni seria qui sóc. Un canvi sempre pot conduir a quelcom millor, però també a pitjor; i com que actualment sóc feliç, no voldria perdre-ho per res del món.

Vas seguir estudiant? 

Sí, porto 4 anys fent Medicina i encara me’n queden 2 per acabar la carrera.

Quin era la teva relació amb els professors?

Recordo tenir molt bona relació amb tots. Òbviament, tenia els meus preferits, i aquells que em treien de polleguera, com suposo que us passa a tots vosaltres, però en general m’agradaven. 

Com era l’institut quan tu hi anaves? 

Els primers anys que hi vaig estar, el Puig Cargol encara era l’edifici vell i trist on havien estudiat els meus pares. No recordo si va ser a segon o tercer d’ESO, vam estrenar el nou edifici i el seu pati amb cistelles de bàsquet, no només porteries de futbol. Això va ser el que em va fer més il·lusió! Va ser un canvi radical i que jo, personalment, vaig agrair. 

Feies esport a l’hora del pati? 

Sí, i tant! He jugat a bàsquet des de ben petita, i des del moment que van posar cistelles al pati, les vaig aprofitar tant com vaig poder. A més, vaig ser de les primeres que va fer el curs de dinamitzadora a Tarragona, juntament amb altres companyes. Un curs que se’ns va oferir fer des del departament d’educació física. Un cop el vam tenir fet, ens en vam encarregar de muntar lliguetes de diferents esports a l’hora del pati. Va ser una iniciativa que va tenir prou èxit, i que ens va mantenir ocupades la resta del curs.

Com era la teva relació amb els companys? 

Bona! Em feia amb tothom. Tenia la meva colla, d’on encara en mantinc alguns bons amics. Tot i així, l’època de l’institut la recordo una època difícil, plena d’alts i baixos pel que fa a la relació amb alguns d’ells. Que si ara t’empipaves amb un, i l’endemà amb l’altre, el típic de l’”edat del pavo”. No obstant, tinc molt bons records amb molts dels companys de classe i d’altres cursos; guanyen, amb força, als malentesos que hi pogués haver.

Vas repetir algun curs? 

No, cap.

T’agradava estudiar?

Hi havia moments de tot. Algunes assignatures realment les disfrutava i feien que anés a classe amb ganes; d’altres, les odiava molt profundament. 

Un cop t’encares cap a la branca que més t’interessa i t’agrada (primer triant el batxillerat i després, mòdul o carrera) és quan comences a passar-t’ho bé estudiant.

Tenies bones notes ?

Sí, vaig treballar força per treure-les.

Quin és el pitjor record? 

No és ben bé un record, sinó una època. Principis de primer d’ESO. 

Sempre havia estat una persona a la que li costaven els canvis, i el fet de deixar Primària i començar la ESO, amb professors nous (que intimidaven i no deixaven de repetir com de difícil era aquella nova etapa que acabàvem de començar) i amb companys totalment desconeguts, se’m va fer un món. Tota la meva colla de primària va anar a la mateixa classe, excepte jo, per tant, em sentia sola. Ara, només puc donar les gràcies perquè em passés això, va ser el que va fer que em comencés a espavilar i que conegués gent que valia molt la pena.

Quin és el millor record tens? 

El millor? Uff, difícil triar-ne un. Possiblement sigui algun dels que tinc del viatge de final de curs a Praga i Salzburg, com per exemple, la nit que vam anar a la discoteca i els professors es van ‘picar’ amb alguns alumnes, per veure qui ballava millor. O la tarda que ens van deixar voltar sols per Salzburg, que es va posar a nevar! Tot i que vam haver d’acabar demanant als profes que ens portessin a l’alberg, perquè feia molta fred.

Tens algun projecte? 

Bàsicament, acabar la carrera, fer l’examen MIR, i acabar treballant en alguna especialitat que realment disfruti.

Com t’imagines d’aquí deu anys ?

Amb 31 anys, m’imagino treballant, a poder ser de cirurgiana. M’agradaria continuar vivint a Girona, però tampoc m’importaria haver d’anar a algun altre lloc, o inclús fora del país. Segurament em plantejaria començar a assentar el cap i tenir família; tot i que ara mateix ho veig molt lluny!