Com és tenir un germà bessó?

DAVID MONGE

Tenir un germà bessó pot ser  estressant   depèn del dia o depèn de la vida que tinguis. En el meu cas, jo estic bastant content: el meu germà és bo amb mi, però tot i així a vegades tenim els nostres petits conflictes i baralles. A les feines de casa sempre també hi ha algun dels dos que treballa més. A més a més també volem els dos les mateixes coses i ens barallem per aconseguir-ho. Cada cop la comunicació és més bona, abans era una guerra contínua. 

 Ara tenim certs problemes amb  l’habitació: que si no la recull... , que si embruta, que si tal i qual. També té coses bones, no us penseu que tot és dolent! Sempre tens un amic al teu costat, et pot ajudar en el que sigui, compartir és el millor que hi ha i sempre pots passar uns molt bons moments. També tens una comunicació especial, moments que només mirant-lo ja saps  què li passa , el que pensa i tot. Amb el meu germà sempre he tingut un mètode de comunicar-me especial. Un exemple és el gest del nas: fem un moviment com inflant el nas i així diem que algú fa pena. 

 El tema d'estudis i aquestes coses també és una mica dolent.  Jo he  anat a l’escola i a l’institut amb ell, i ara mateix, jo estic un curs per sota del meu germà. Si no hagués repetit, estaria al seu curs, al mateix bloc, i amb ell tot el dia. Quan vaig repetir,  em vaig sentir malament per no poder-lo veure tant a l’institut. 

Nosaltres per sort, tenim els mateixos amics. Tenim una colla. Sempre quedem junts en un punt i amb això no hi ha problema, amb  l’única  cosa que potser sí  és amb les NOIES. Sempre hi ha algun malentès, i més si som bessons que més o menys ens agrada el mateix. A mi, per exemple, em va passar una cosa que no és gaire agradable. Vaig estar molt de temps darrera una noia que m’agradava . El cas és que el meu germà va acabar amb ella, perquè com que també tenim els mateixos gustos, doncs passa el que passa. 

Els estils ja són una altra cosa. Ell podem dir que vesteix més o menys com jo, però  es pentina d'una manera diferent, estil Justin Bieber  i és totalment diferent a mi respecte  això. Ell és més refinat, el seu estil va amb el seu caràcter, un noi amable, bona person; el problema que pot tenir ell és que de ser tan bo és ximple. El seu rotllo és bastant pacífic. Jo sóc bastant diferent. El meu pentinat rapat i bastantes coses en concret fan que la gent em vegi com un “gamberro” o alguna cosa semblant; els meus pares fins i tot m’han dit que si algun dia van per el carrer i es troben alguns amics no diran que jo sóc el seu fill. Realment són bastant diferents, però la gent no s’hi fixa gens. Abans portàvem la mateixa roba, el mateix pentinat i tot era igual, anàvem tan iguals que a la gent li costava poder-nos diferenciar, ara mateix jo i el meu germà ens assemblem només amb la cara, tot i així som diferents si t’hi fixes amb detall. Jo recordo haver-me canviat de classe amb ell i tot, érem clavats i al principi va colar. Més tard ens van descobrir i ens van posar un petit càstig.

També he de dir que el mite aquell dels bessons i la distància és totalment mentida. És impossible que jo senti  dolor perquè el meu germà ha caigut o li ha passat alguna cosa. Això sí, si el meu germà té algun problema i jo estic amb ell, patiré igual que ell o més. Una anècdota seria el dia que em va fer un trau al cap, estàvem jugant i sense voler em va tirar contra el meu llit, vaig topar contra la fusta i em vaig obrir el cap. Aquell dia a l’hospital no l’oblidaré mai. Semblava que ell fos el que tenia el mal. 

En definitiva, això és tot el que més o menys volia explicar, si teniu germans o germanes, petits o grans o bessons o el que sigui, aprofiteu-los perquè realment és molt bonic.