Qüestionari a exprofessors: XAVI ROCA

RAÚL GÓMEZ I MARIA FERNANDEZ 

Quin curs vas començar a fer classes a l’institut?

L'any 2006, em sembla. Jo no era capaç ni de situar “Calonge” en el mapa. Sóc de Tarragona i no coneixia gaire bé la província de Girona. De fet em pensava que s'havien equivocat, i que allò de Calonge era França, per la seva sonoritat. Poc a poc vaig descobrir que el Baix Empordà és una comarca magnífica. 

Quants anys vas estar-hi?

Sis cursos sencers, en un moment molt important de la meva vida. Quan vaig marxar vaig plorar molt! 

Com era l’institut?

Jo l'he vist gairebé sempre igual. L'únic canvi important que vaig viure va ser, el meu últim any, la inauguració de l'edifici nou. Em sembla que qui més va canviar durant aquells sis anys vaig ser jo. Hi ha diferències importants (i positives) entre qui era jo abans, i després del Puig Cargol, i per això li estic molt agraït, i en tinc tan bon record. 

Quin ambient hi havia? 
L'ambient entre els professors al Puig Cargol sempre va ser fantàstic. A vegades la sala de profes era divertidíssima. És un institut petit i tots els companys són molt propers. I sempre que sortíem de festa ens ho passàvem molt bé. Respecte als alumnes, sempre he trobat que hi havia un bon ambient. És un institut en què es respira tranquil·litat i senzillesa. 

Quin va ser l’últim curs que vas fer? 

El meu últim curs al Puig Cargol va ser l'any 2012-2013. 

De quina/es assignatura/es eres professor/a? 

De Matemàtiques, i algun any d'Informàtica. 

Quins records bons en tens?

Tinc molt bons records del Puig Cargol. Crec que no cabrien en aquesta entrevista si els expliqués tots. Moments molt divertits amb els alumnes, amb els professors, moments més tendres, i molts aprenentatges a nivell professional. Una mica de tot. 

La festa sorpresa que em van fer els alumnes de Tercer de l'any passat (els que ara fan Quart) em va agradar moltíssim. Va ser un curs molt especial, i el seu comiat em va emocionar molt. 

En tens de dolents? 

Per suposat que també en tinc. Sempre n'hi ha, de records dolents, i sempre n'hi ha d'haver. Perquè són els moments dolents els que ens fan aprendre. La sensació de, en alguns moments, sentir-me incomprès en les meves idees pedagògiques o la frustració de, tot i intentar-ho de moltes maneres, no aconseguir que determinat grup aprengués matemàtiques, podrien servir d'exemple. 

Tenies bona relació amb els altres professors? 

I encara la tinc! Conservo molt bones amistats a l'Institut. Són les persones amb qui convivim les que ens fan gaudir de les nostres etapes de la vida. I el Puig Cargol està ple de persones magnífiques amb qui he tingut la sort de caminar de costat durant uns anys. Els envio a tots un petó molt gran! 

Quins càrrecs tenies? 

Vaig ser coordinador informàtic durant uns anys. Portava la pàgina web i ajudava en Josep Almar en tasques de gestió informàtica del centre. Els dos darrers anys vaig dissenyar un parell d'aplicatius de funcionament intern del centre. També, com que m'agrada molt escriure, vaig ser l'autor d'alguns dels pròlegs de diferents edicions de la Mostra Literària que l'institut edita per Sant Jordi. 

 Però, malgrat tot, tinc una espina clavada: durant molts anys vaig demanar tenir el càrrec honorífic de pallasso oficial de la sala de profes, però l'equip directiu no em va donar suport mai. Estic molt decebut en aquest aspecte. 

Vas fer algun viatge de final de curs o crèdit de síntesi? Explica’ns com va anar.

Vaig anar dos anys a Praga (primer amb la Chus i en Ferran i després amb l'Anna Fuentes i en Lluis Feliu) i un any a Itàlia (amb l'Anna Fuentes i la Sílvia Busquets). Bé, els viatges estan bé. Hi ha de tot: moments divertits, i moments més durs. És difícil fer-se càrrec d'un grup d'adolescents (que no sempre agraeix l'esforç dels professors), però també és molt bonic compartir amb ells una experiència tan diferent a la de les classes setmanals. 

Explica’ns quants quilòmetres havies de fer per arribar a l’institut?

Jo vaig viure a Calonge els quatre primers anys, i després a Platja d'Aro, així que havia de fer pocs quilòmetres. 

Trobes a faltar l’Institut Puig Cargol?

La veritat és que sí. Els alumnes em respectaven molt, i entre els companys de departament sempre vam tenir una bona relació, de manera que cadascú treballava a la seva manera amb llibertat. Puc dir que, professionalment, vaig ser molt feliç al Puig Cargol. 

Explica’ns alguna anècdota divertida.

M'adono de com de bé m'ho vaig passar en el Puig Cargol, precisament per com de difícil em resulta escollir una anècdota divertida. Perquè n'hi ha moltes. Si hagués de destacar alguna cosa, no seria una anècdota en concret, sinó uns conjunt de moments, que recordo amb molta tendresa. Els dinars i els sopars de final de trimestre i de curs, amb la resta de professors, sempre eren molt especials. 

En quin institut estàs ara? 

Tinc plaça al Institut Gaudí de Reus, al Baix Camp. Tot i que, ara mateix, estic fent un llarg viatge per Centreamèrica. Molt lluny del Puig Cargol, però si puc, algun dia, us faré una visita! 

Gràcies per contestar aquest qüestionari. 

Respondre l'entrevista ha estat com tornar a l'institut per una estona, i m'ha agradat molt, així que gràcies a vosaltres.