Autora: Anna Perán
pseudònim: Blasaz
Una idea iniciativa
Un sospir i un xiuxiueig a la ment
en aquest moment m'he de fer el valent.
Amb una paraula que em surt del cor
a aquella noia he expressar l' amor.
No la tindràs, em diuen els amics,
que els meus desitjos són massa bonics,
que una parella no en podrà sorgir,
em recorden que tot comença amb mi.
Preparo una cita que amaga un secret,
espero anar com un amic discret
i tornar amb un correspost sentiment.
Com passa el temps esperant el moment!
Sona un rellotge, ja és hora punta.
Parlem fins que la noia em pregunta:
-Hi ha alguna jove que t'hagi agradat?
Vaja, ella em deixa bocabadat.
Paro el silenci i dic profundament:
-Sí, hi ha una noia a la meva ment.
Ella ha entrat dins meu, ben dirigida
de ple a l'infern de la meva vida.
Dins la meva obscuritat de la nit
m'ha rescatat del pou infinit.
Voldria obtenir la felicitat
de l'amiga que m'escolta al costat.
Ulls brillants com lluna plena em miren,
pròximes paraules que intimiden.
Em contesten uns llavis magrana,
veu amb melodia sobirana.
El dia a dia, vida mundana.
Un altre dia, una altra campana
sona per finalitzar les classes
i es repeteix per totes les masses.
Gravat al pensament duc el dia
com si fos ahir, a tu em cedia.
Tot i que ja han passat uns anys molt bons
valen la pena les abnegacions.
L'amor vaig obtenir per mi mateix;
En perdre timidesa consisteix
Pel que més desitges has de lluitar
A mi mateix m'he de felicitar.
Dic: Perdona aquest cor enamorat
per tot el que tu i jo ja hem passat.
Sona una veu recitant el tema
carinyo, et dedico aquest poema.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir