DIANA DARRIBA I PAULA GARCÍA
El passat dissabte 28 de maig es va celebrar a la Sala Fontova a les 8 del vespre l’acte de lliurament del “Premi de Recerca Colònico” per al treball “El model de pagesia calongí” fet per una alumna de batxillerat de l’escola Vedruna de Palamós, Maria Presas. També es van lliurar els premis “Poesia Colònico” per a dues alumnes del nostre centre, les premiades van ser “Una història, vull dir” escrita per Ainhoa Chaves i “DNA” de Diana Darriba. L’acte el va presentar David Viñas i Piquer, professor de teoria literària a la Universitat de Barcelona.
El premi del treball de recerca està valorat en 500 euros, i les altres dues guanyadores van rebre un llibre titulat Dóna-hi la volta, un recull de microrelats en català.
Després del lliurament de premis, el president del Centre d’Estudis Calongins Colònico, Jordi Cargol, i la regidora de cultura, Marta Geli, van fer un breu discurs, seguit dels comentaris sobre els poemes i el treball de recerca fets per en David Viñas.
Poema DNA, de Diana Darriba. Pseudònim: Adenina.
El passat dissabte 28 de maig es va celebrar a la Sala Fontova a les 8 del vespre l’acte de lliurament del “Premi de Recerca Colònico” per al treball “El model de pagesia calongí” fet per una alumna de batxillerat de l’escola Vedruna de Palamós, Maria Presas. També es van lliurar els premis “Poesia Colònico” per a dues alumnes del nostre centre, les premiades van ser “Una història, vull dir” escrita per Ainhoa Chaves i “DNA” de Diana Darriba. L’acte el va presentar David Viñas i Piquer, professor de teoria literària a la Universitat de Barcelona.
El premi del treball de recerca està valorat en 500 euros, i les altres dues guanyadores van rebre un llibre titulat Dóna-hi la volta, un recull de microrelats en català.
Després del lliurament de premis, el president del Centre d’Estudis Calongins Colònico, Jordi Cargol, i la regidora de cultura, Marta Geli, van fer un breu discurs, seguit dels comentaris sobre els poemes i el treball de recerca fets per en David Viñas.
Poema DNA, de Diana Darriba. Pseudònim: Adenina.
DNA
No vull fer la riota
sent jo ésser procariota
cantant amb enzims,
tot fent monorims.
Perfecte genoma
amb corbes de dona,
portes hèlixs ballant
amb cromatina assonant.
Dins el teu citoplasma
proteïnes fantasma,
aminoàcids perduts,
molècules a l’ajut.
Contagiada d’un virus
amb cromosomes rimant,
faig dels fosfats
versos immediats.
Adenina
Poema "Una història vull dir", d’Ainhoa Chaves. Pseudònim: Cal?
UNA HISTÒRIA VULL DIR
Una història vull dir,
una que em va succeïr.
No és gaire bona,
però no em tremola la gola
Doncs bé,
aquí va,
vaig a començar.
Quan allò va passar,
tot el meu món va canviar.
Tal i com el coneixia,
va desaparèixer un bon dia.
La tristesa i la confusió,
juntes volien anar.
I quan el meu cap
encara no vaig aclarar,
la impotència va arribar.
Recordo el pensament:
“Per què a mi?”
Sé que és egoista de sentir.
Però no entenia
per què jo havia de patir.
I, és que és molt
i poc a la vegada;
però no,
no m’ha deixat acabada.
Una història vull dir,
una que em va succeïr.
No és gaire bona,
però no em tremola la gola
Doncs bé,
aquí va,
vaig a continuar.
No vull fer la riota
sent jo ésser procariota
cantant amb enzims,
tot fent monorims.
Perfecte genoma
amb corbes de dona,
portes hèlixs ballant
amb cromatina assonant.
Dins el teu citoplasma
proteïnes fantasma,
aminoàcids perduts,
molècules a l’ajut.
Contagiada d’un virus
amb cromosomes rimant,
faig dels fosfats
versos immediats.
Adenina
 |
| La Diana llegint el seu poema |
Poema "Una història vull dir", d’Ainhoa Chaves. Pseudònim: Cal?
UNA HISTÒRIA VULL DIR
Una història vull dir,
una que em va succeïr.
No és gaire bona,
però no em tremola la gola
Doncs bé,
aquí va,
vaig a començar.
Quan allò va passar,
tot el meu món va canviar.
Tal i com el coneixia,
va desaparèixer un bon dia.
La tristesa i la confusió,
juntes volien anar.
I quan el meu cap
encara no vaig aclarar,
la impotència va arribar.
Recordo el pensament:
“Per què a mi?”
Sé que és egoista de sentir.
Però no entenia
per què jo havia de patir.
I, és que és molt
i poc a la vegada;
però no,
no m’ha deixat acabada.
Una història vull dir,
una que em va succeïr.
No és gaire bona,
però no em tremola la gola
Doncs bé,
aquí va,
vaig a continuar.
La part trista he explicat,
ara toca el després.
El després del passat,
l’actualitat.
Ara noto el benestar
i que he madurat.
Em veig forta
i analitzo el que m’envolta.
Però es que,
que els teus pares es separin,
no vol dir que el món s’acabi.
Només canviarà
però, ni millor
ni pitjor serà.
Un dia,
tot es ficarà al seu lloc nou,
i deixarà de ser un enrenou.
Gràcies vull dir jo,
a aquelles persones que em van ajudar,
o si més no,
em van fer oblidar.
ara toca el després.
El després del passat,
l’actualitat.
Ara noto el benestar
i que he madurat.
Em veig forta
i analitzo el que m’envolta.
Però es que,
que els teus pares es separin,
no vol dir que el món s’acabi.
Només canviarà
però, ni millor
ni pitjor serà.
Un dia,
tot es ficarà al seu lloc nou,
i deixarà de ser un enrenou.
Gràcies vull dir jo,
a aquelles persones que em van ajudar,
o si més no,
em van fer oblidar.
Cal?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir