ADRIÀ CASTELLÓ I
POL COROMINOLA
Avui, 8 de març,
per celebrar el Dia de la Dona Treballadora farem una sèrie
d’activitats: en entrar a l’institut, sortir al pati i a la
sortida sonarà una cançó sobre el tema.
També, hem demanat als estudiants
i al professorat que portin una peça de roba o complement lila.
I en una de les classes, a tots els cursos, llegirem el següent manifest:
Avui, 8 de març, nombrosos col·lectius i moviments de dones hem fet una crida a una
vaga general mundial contra la violència masclista i en defensa dels nostres drets. Ja el
passat 21 de gener, milions de dones es van manifestar als EUA i a tot el món en contra
del President Trump i contra el seu discurs misogin, racista i homòfob. Mesos abans,
centenars de milers de companyes van protagonitzar una gran mobilització a Polònia
contra l’intent del govern de dretes de prohibir el dret a l’avortament, i milions de dones
van omplir els carrers de les principals ciutats de Llatinoamèrica sota el lema “Ens volem
vives, ni una menys!”.
Des del Sindicat d’Estudiants fem una crida a tot el moviment
estudiantil, a tota la joventut, perquè aquest 8 de març cridem: Prou ja de violència
masclista! En defensa dels drets de la dona! Fora Trump i tots els governs que encoratgen
el masclisme i la nostra opressió!
La crisi del capitalisme ha colpejat durament les condicions de vida del conjunt de la
classe treballadora, però dins d’ella, la joventut i les dones ens hem emportat la pitjor part.
El capitalisme ens condemna a una vida de precarietat amb pitjors salaris i condicions
laborals, a patir doblement les conseqüències de les polítiques de dretes i les retallades, a
liderar les dades de l’atur, o a que es carregui sobre les nostres esquenes el treball que
haurien de cobrir els serveis socials com la cuida de malalts, gent gran i nens. També ens
condemna a patir les conseqüències últimes d’un sistema que ens nega la independència
econòmica i la igualtat: la xacra de la violència masclista. Només als últims set anys 796
dones han estat assassinades a l’Estat espanyol per aquest motiu, i cada 8 hores es
produeix una denúncia per violació. Aquestes dades són només la part més cruel de
l’opressió que les dones patim quotidianament pel simple fet de ser-ho.
Per suposat, el govern del PP plora llàgrimes de cocodril quan es produeixen aquests assassinats, però són ells qui amb les seves lleis, les seves retallades a l’educació, a la sanitat, a l’atenció a la dependència, amb les seves reformes laborals i la seva ideologia reaccionària i clerical, els que creen el brou de cultiu perquè aquesta violència masclista s’estengui. La dreta sempre ha estat un adversari declarat dels drets de les dones!
Nosaltres no ens resignem a haver de viure una vida d’opressió i desigualtat. Ens rebel·lem contra aquest sistema i aquest govern que legitima la violència contra nosaltres. Sabem que l’única forma d’acabar amb aquesta situació és amb l’organització i la mobilització als carrers. Hem demostrat la força de les dones treballadores quan ens posem en marxa i lluitem de forma col·lectiva: amb les manifestacions de dones als Estats Units contra Donald Trump, amb el moviment #NiUnaMenos a Llatinoamèrica, fent fora la llei de l’avortament a Polònia, al front del moviment contra els desnonaments, o sent l’empenta de conflictes laborals com les Espartanes de CocaColaEnLucha o les kellys.
Per suposat, el govern del PP plora llàgrimes de cocodril quan es produeixen aquests assassinats, però són ells qui amb les seves lleis, les seves retallades a l’educació, a la sanitat, a l’atenció a la dependència, amb les seves reformes laborals i la seva ideologia reaccionària i clerical, els que creen el brou de cultiu perquè aquesta violència masclista s’estengui. La dreta sempre ha estat un adversari declarat dels drets de les dones!
Nosaltres no ens resignem a haver de viure una vida d’opressió i desigualtat. Ens rebel·lem contra aquest sistema i aquest govern que legitima la violència contra nosaltres. Sabem que l’única forma d’acabar amb aquesta situació és amb l’organització i la mobilització als carrers. Hem demostrat la força de les dones treballadores quan ens posem en marxa i lluitem de forma col·lectiva: amb les manifestacions de dones als Estats Units contra Donald Trump, amb el moviment #NiUnaMenos a Llatinoamèrica, fent fora la llei de l’avortament a Polònia, al front del moviment contra els desnonaments, o sent l’empenta de conflictes laborals com les Espartanes de CocaColaEnLucha o les kellys.
Avui, 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, des del Sindicat d’Estudiants
fem una crida per dir prou ja a la violència masclista i en defensa dels nostres drets com a
dones. Fem una crida a tots els nostres companys a les aules perquè participin activament en aquesta lluita amb nosaltres, ja que compartim les mateixes aspiracions. Fem una crida
també a sortir massivament a les manifestacions que tindran lloc aquell mateix dia a la
tarda. Només d’aquesta manera, mobilitzant-nos totes i tots junts, les joves i dones de la
classe treballadora amb els nostres companys i amb tots els que patim l’opressió del
sistema capitalista, podrem aconseguir la societat que volem: sense discriminació,
desigualtat ni violència masclista, amb drets, dignitat i llibertat.
El 8 de març totes i tots a la lluita!
Sindicat d’Estudiants
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir