Dia Internacional de la Poesia

GEORGIANA AFETELOR

Avui és el Dia Internacional de la Poesia. Per tenir-lo present, us presentarem dos poemes bastant bonics i profunds. Un tracta sobre l’amor de parella, mentre que l’altre va sobre l’ amor cap a la família.

DÓNA’M LA MÀ

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyes i les de sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

i les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara

a l’amor, tota cosa prop del mar

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant

Joan Salvat-Papasseit

NANAS DE LA CEBOLLA 

La cebolla es escarcha

cerrada y pobre:

escarcha de tus días

y de mis noches.

Hambre y cebolla:

hielo negro y escarcha

grande y redonda.

En la cuna del hambre

mi niño estaba.

Con sangre de cebolla

se amamantaba.

Pero tu sangre,

escarchada de azúcar,

cebolla y hambre.

Una mujer morena,

resuelta en luna,

se derrama hilo a hilo

sobre la cuna.

Ríete, niño,

que te tragas la luna

cuando es preciso.

Alondra de mi casa,

ríete mucho.

Es tu risa en los ojos

la luz del mundo.

Ríete tanto

que en el alma al oírte,

bata el espacio.

Tu risa me hace libre,

me pone alas.

Soledades me quita,

cárcel me arranca.

Boca que vuela,

corazón que en tus labios

relampaguea.

Es tu risa la espada

más victoriosa.

Vencedor de las flores

y las alondras.

Rival del sol.

Porvenir de mis huesos

y de mi amor.[...]

Miguel Hernández 

Aquest és un fragment d’un poema molt bonic, que Miguel Hernández va dedicar a la seva dona i al seu fill quan estava a la presó. La seva família li va enviar una carta on li explicaven la situació de pobresa en la que estaven, que només menjaven pa i ceba; d’aquí la idea del poema.

MAY I FEEL SAID HE

may i feel said he

(i'll squeal said she

just once said he)

it's fun said she

(may i touch said he

how much said she

a lot said he)

why not said she

(let's go said he

not too far said she

what's too far said he

where you are said she)

may i stay said he

(which way said she

like this said he

if you kiss said she

may i move said he

is it love said she)

if you're willing said he

(but you're killing said she

but it's life said he

but your wife said she

now said he)

ow said she

(tiptop said he

don't stop said she

oh no said he)

go slow said she

(cccome?said he

ummm said she)

you're divine!said he

(you are Mine said she)

E. Cummings

CHANSON D'AUTOMME

Les sanglots longs

Des violons

De l'automne

Blessent mon coeur

D'une langueur

Monotone.

Tout suffocant

Et blême, quand

Sonne l'heure,

Je me souviens

Des jours anciens

Et je pleure

Et je m'en vais

Au vent mauvais

Qui m'emporte

Deçà, delà,

Pareil à la

Feuille morte.

P. Verlaine