La llibertat volant cap al sol

VALENTINA PAZ LUCERO ARAVENA

Títol de l’obra: Dèdal i Ícar
Any: 1777-1779

Autor: Antonio Canova

Material: Marbre

Ubicació: Venècia, Museu Correr

Descripció de l’escultura: L’escultura representa a Dèdal i Ícar. Els representa en el moment en què Dèdal está cosint i enganxant les ales de Ícar amb cera perquè puguin volar.

Justificació del títol: L’origen del mite de Dèdal i Ícar és de la mitología grega.

El mite: El mite comença quan Dèdal va construir un laberint per al rei Minos, el qual el volia per tancar el Minotaure. Però després de fer-ho va perdre el favor del rei, ja que Minos es sentia traït per ell, per haver construït l’artefacte a Pasífae amb el qual va tenir el Minotaure, i va ser tancat amb el seu fill Ícar en una torre.

Dèdal va aconseguir escapar de la seva presó, però no podia abandonar l'illa per mar, ja que el rei vigilava els velers i no permetia que cap navegués sense ser registrat, ni per terra. Per poder escapar d'aquell lloc, va fabricar unes ales per a ell i el seu fill Ícar amb plomes subjectades amb cera i fils. Abans de fugir Dèdal li va dir: "Ícar, fill meu, vola a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat mullarà les teves ales i no podràs volar, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera i cauràs al mar. Si no et separes de mi no et passarà res". Però Ícar, ple d'orgull, no va escoltar els consells del seu pare i va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat dels raigs del sol va anar fonent la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a l'aigua mentre cridava al seu pare i s'enfonsava al mar. Finalment el pare va trobar les restes de les ales i va maleir els seus invents. Va enterrar el cos del seu fill i va anomenar aquella terra Icària (i al mar on caigué mar d'Icària) en la seva memòria. Dèdal va arribar fins a Sicília, va dedicar un temple a Apol·lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

Tema: Amor i protecció cap a la família, estan expressats en forma de que Dèdal está construint les ales del seu fill per tal que pugui escapar i ser lliure.

Valoració personal de l’obra: A mi personalment m’agrada molt el mite de Dèdal i Ícar, perquè jo hi veig un sentiment d’amor i protecció cap als seus propers. Aquest sentiment el veig reflectit quan Dèdal li fa les ales al seu fill, i quan l’adverteix de que no voli molt alt ni molt baix, ja que el vol protegir i salvar de la mort per tal de que sigui lliure amb ell i puguin viure feliços.

Parlant de l’escultura, crec que está molt ben feta. Es poden apreciar els signes de l’edat en el pare d’Ícar, com les arrugues, poc cabell, etc. També estan molt ben fetes les expressions facials que tenen. M’ha agradat molt fer aquest treball.