La Dolors es jubila

La Dolors en una imatge recent al centre

YASMINA EL MAACH

Aquest curs 2017-2018, la professora de religió, la Dolors Guash, es jubila. Per això nosaltres hem volgut realitzar-li una entrevista. A continuació trobareu el que ens va explicar. 

Per començar ens va explicar que quan era petita mai havia tingut res clar sobre el que volia estudiar, perquè quan tenia 6 o 7 anys, les noies que vivien a la seva escala, anaven a la cuina de casa seva i ella els posava deures. Les seves mares estaven encantades perquè veien les seves filles distretes. Ella els posava sumes, els feia fer dibuixos, puntets... perquè repassessin. Per tant, sí que aquesta feina ha estat una gran vocació.

En segon lloc ens va comentar que va començar a treballar en aquest centre fa 20 anys. Per a ella el primer dia va ser una caixa de sorpreses. Volia conèixer els seus alumnes i sempre feia bromes i intentava distensionar la tensió que hi podia haver. També ens ha explicat que ha treballat en dues escoles i en tres instituts. El primer va ser a Barcelona. V treballar en una escola privada i en una pública. La privada era un col·legi de jesuïtes que era molt gran i amb molts alumnes.

En tercer lloc ens va explicar que en aquest institut ha tingut la sort d’haver viscut bona part de la seva història. Tots els seus canvis i la majoria de experiències han sigut molt bones perquè ha estat molt a gust. Ha tingut bona sort amb els companys, sempre ha estat envoltada de bons companys que es parlen, que s’ajuden mútuament i amb els alumnes no ha tingut mai problemes, perquè sempre els ha estimat. Segons diu: “Quan t’estimes alguna cosa, els problemes es fan molt petits”. 

Seguidament ens va afirmar que no ha tingut cap record dolent, però sí que va estar a una escola de Palafrugell en la qual tenia alumnes que eren molt conflictius. En tenia un que li feia passar mals moments, però llavors era quan estudiava Teologia i li va dedicar un treball sobre les tribus urbanes i a partir d’aquí les coses van canviar i es van fer molt amics. Un dia es van trobar en uns grans magatzems i li va fer una abraçada molt càlida i es va sentir molt recompensada pels mals moments que va passar.

Després ens va comentar que sí que ha trobat diferències amb el pas del temps, perquè abans es tractava d’una manera més distant. La primera escola on va treballar era en un barri conflictiu a Barcelona, i allà els alumnes quan entrava un professor o una professora s’aixecaven en senyal de respecte, però ella això mai ho ha trobat a faltar perquè creu que el respecte va per unes altres coses, són simplement gestos.

Finalment ens va dir que li agraden moltes matèries: una de les que més li ha agradat és la pedagogia. També ens va comentar que ha ensenyat Història de l‘art, que és la seva primera llicenciatura i també literatura catalana, ja que la seva segona titulació és Filologia Catalana. Per acabar va fer Teologia, ja que li agraden les diferents religions i entrar dintre del llibre de la Bíblia que és molt interessant. 

En conclusió, s’ha sentit molt afortunada per molts motius. Ha tingut una experiència apassionant, a la qual han contribuït els alumnes en general i alguns de forma molt particular, i molts companys que li han enriquit amb la seva saviesa i la seva amistat. Se sent molt afortunada per haver pogut exercir aquesta professió que era la seva vocació. Malgrat tot, això no és un adéu. No li agrada dir adéu a ningú. Les persones més properes, els alumnes i els records en aquest institut se’ls portarà amb ella on vagi.