ENTREVISTA A NEUS VALL I FRANCESCA RÍOS
El passat divendres 26 de febrer vàrem poder entrevistar a la Neus Vall i la Francesca Ríos, dues dones molt actives en la vida local recercant, publicant i, sobretot, apropant el patrimoni local al jovent de Calonge i Sant Antoni. L’experiència va ser curta però intensa: en poc més de 25 minuts ens van transmetre la seva passió per fer-nos arribar una petitíssima part del seu extens coneixement sobre el nostre entorn centrant-nos principalment en el projecte Colonico (Centre d’estudis Calongins).
A més a més, la Neus i la Francesca van deixar-nos molt clar que cal un relleu generacional en la promoció i recerca del patrimoni local, així que… qui s’anima?
Com i qui va començar el projecte de Colonico? Quina era la motivació?
Colonico com entitat cultural va començar pels volts de l’any 80 per iniciativa popular, de la mà dels historiadors locals Pere Caner i Lluís Vilar. No obstant, originàriament el projecte en sí es remunta als anys 40, en plena postguerra. El què buscava era principalment promoure i consolidar aspectes essencials tals com l’aprenentatge del català o el coneixement del patrimoni local sota la premissa “llibertat, cultura i poble”.
Quin tipus de contingut (articles, reportatges, entrevistes, etc.) ofereix Colonico? Com seleccioneu el tema dels vostres articles?
Principalment el contingut que ofereix la revista Ruàs en sí té a veure amb els esdeveniments que van aconteixent al poble, perquè encara que no ho sembli, a Sant Antoni i Calonge hi passen moltes coses. Per exemple, s’hi fan conferències, trobades culturals, col.laboracions amb els instituts i les escoles, etc.
Tanmateix, us fem saber que aquest passat 2020 s’ha publicat la quarta entrega de la revista Ruàs, que ha anat dedicada majoritàriament a l’afectació de la Covid19 en els diferents àmbits del municipi. En canvi, al 2019, res a veure, ja que la revista parlava, o més ben dit dedicava, un monogràfic a la pagesia local.
Per què vau decidir-vos a col.laborar amb Colonico?
Vàrem decidir-nos a col.laborar amb Colonico per una raó molt senzilla: totes dues som jubilades, i ja sabeu que els jubilats i les jubilades tenim molt temps lliure [riuen]. Bromes a part, la nostra intenció sempre ha estat la de fer alguna cosa per al poble i ajudar a promoure el patrimoni local, per això quan l’antic president ens va proposar de col.laborar vam accedir a fer-ho encantades.
D’on prové el nom de Colonico?
Bé, hi ha dues versions. La primera té a veure amb els noms de la zona on ens trobem, que antigament rebien per una part el nom de Colonus (Collet), i
per l’altra Colonicus (Calonge). De la fusió dels dos noms antics sorgeix Colonico. La segona versió és més senzilla: el topònim Calonge prové de Colonico, i per aquest motiu, l’entitat cultural decideix anomenar-se igual que l’antic nom del poble.
Quina és la periodicitat de la revista impresa?
Es publica anualment des de l’any 2017.
Relacionat amb Colonico, quin és el moment més especial que heu viscut?
Potser el mateix fet de col.laborar amb la revista, tot i que també ens agrada molt col.laborar amb l’institut i les escoles del poble i fomentar trobades culturals.
També relacionat amb Colonico, en què esteu treballant en aquests moments?
Si fos possible, a hores d’ara i en una situació de normalitat probablement estaríem treballant per la posada en marxa del mercat medieval, que enguany no es farà. No obstant, col.laborem en d’altres projectes com els premis de recerca i ens reunim amb entitats locals per fomentar excursions de primavera i tardor.
Com veieu pel fet de ser aquí, també ens agrada assistir allà on ens conviden. A part de ser avui aquí amb vosaltres, vàrem venir també fa algunes setmanes i vam participar de la setmana de la ciència aquí a l’institut.
D’on surt el projecte d’ensenyar poesia per Sant Jordi a les escoles?
Un soci ja mort va proposar de fer-ho, i és una de les primers projectes que es va posar en marxa. És també una manera d’acostar el nostre patrimoni als centres educatius. Penseu una cosa: la finalitat de Colonico és conèixer i fer arribar la història del poble a tots vosaltres per així poder estimar-lo, per aquest motiu estem encantades de poder-vos transmetre tot el que sabem, perquè heu de pensar que algun dia els més vells ja no hi serem [riuen], i haureu de ser vosaltres qui dugui a terme aquesta tasca.
S’apropa el 8 de març (dia de la dona). Us heu sentit mai discriminades per ser dones treballant en una revista?
No, mai, principalment perquè treballem soles, l’una amb l’altra [riuen]. No obstant, totes dues hem treballat ens hem dedicat professionalment a feines on hi predominaven les dones (infermera i mestra), per la qual cosa no ens podíem sentir discriminades. Recordo que treballant de mestra, érem 36 dones i 6 homes… imagineu-vos quina proporció!
No obstant, qui se senti discriminada avui dia en el món que vivim s’ha de fer valer.
Moltíssimes gràcies pel vostre temps, Francesca i Neus!
Grups de 3r Revista
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir