dimecres, 19 d’octubre de 2016

Curiositats de la gastronomia


RAJAE SOUITOU

Mai us heu preguntat d’on procedeixen els noms de les receptes o menjars que consumiu o que heu provat a casa, a restaurants, o en algun sopar familiar?

Al llarg de la història des de l’existència de l’home, la gastronomia, ha evolucionat molt i ha sigut un dels signes més clars de les riqueses de l’època imperial, per exemple. Al llarg de la vida, hi ha hagut molts descobriments, noves receptes, nous menjars, nous aliments, etc. Però, el més estrany i curiós, és la manera de creació i l’origen del nom.

Aquests són alguns exemples, de menjars molt famosos, amb descobriments molt divertits, característics i interessants.

LA PIZZA MARGARITA: Mmm, ui que n’es de bona aquesta pizza!
La llegenda explica que deu el seu nom a la reina italiana Margarita de Savoia, qui estant a Nàpols a la fi del segle XIX , va demanar al mestre pizzer més cèlebre, Raffaele Esposito, que li preparés 3 receptes diferents.
La reina va quedar entusiasmada amb la més senzilla, de tomàquet, mozzarella i alfàbrega, (colors de la bandera italiana) per la qual cosa, Esposito la va batejar en honor seu. 

Pizza Margarita


PASTÍS TATIN: Una altra recepta és l'anomenada pastís Tatin, que fa referència a la forma en què es forneja, amb la part superior cap avall, a la qual es dóna la volta un cop acabada. Boníssima, proveu-la algun cop!

Aquest postre francès es va originar a les cuines d'un hotel, encara que per accident. El nom prové de l'Hotel Tatin, regentat per les germanes Tatin. L'origen explica que per un descuit van cuinar més del compte unes pomes, i per no haver de desaprofitar-les, van col·locar per sobre una capa de massa, a la qual van donar la volta a l'hora de servir-la. El resultat va agradar tant que la van incorporar al seu receptari.

Pastís Tatin

PÊCHE MELBA: Va ser ideat per primera vegada l'any 1892 pel cuiner francès Auguste Escoffier quan servia a l'hotel Savoy de Londres. Va dedicar la seva invenció a la cantant d'òpera australiana Nellie Melba que actuava al Royal Opera House ja que admirava la seva gran veu.

Va manar servir préssecs cuits sobre un llit de gelat de vainilla en un timbal de plata encaixat entre les ales d'un cigne esculpit en un bloc de gel i recobert de sucre glacé. Avui en dia se serveix el préssec Melba en una copa, napado (tiups de recipient) o amb coulis de gerds. Deliciós=)!!! 

Peche Melba en la presentació original


Peche Melba en la presentació habitual


En conclusió, que molts plats, són formats, per petits accidents, imprevistos, que després resultaran ser una obra mestra! Et voilà!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir