La importància de la mediació: Entrevista a la professora Nines Rivas

Preguntes realitzades entre tot el grup de la classe de Cultura i Valors Ètics: Revista, de 3r D. Entrevista realitzada a la professora Nines Rivas, per les alumnes: Nora, Tanit, Júlia i Laura.

Entrevistadora: Per tu, què és la mediació?

Nines: Per a mi la mediació és un procés estructurat de gestió de conflictes, on dues persones que estan enfrontades, resolen la seva problemàtica mitjançant el diàleg i un mediador o mediadora. El mediador no jutja ni resol el conflicte, els que resolen el conflicte són les persones enfrontades.

E: En què consisteix l’assignatura de mediació que fas al centre?

N: Fem activitats, visionats de vídeo o role playing on els alumnes aprenen què és una mediació. El role playing es fa mitjançant una petita dramatització, els alumnes fan de protagonistes i segueixen tots els passos per fer una mediació.

E: Què es fa al centre en quant a mediació?

N: En aquest centre, tots els alumnes de 2n fan l’assignatura de mediació, i aquests alumnes, quan ja han fet tota l’assignatura es poden convertir en mediadors a 3r, sempre amb un supervisor. Per altra banda, també hi ha una professora que s’encarrega de fer mediacions que poden ser entre dos alumnes que tenen un conflicte o també entre un professor i un alumne.

E: Quins passos es fan servir en les mediacions per resoldre el conflicte?

N: Primer, hi ha un conflicte entre dues o més persones. Si les dues persones volen fer mediació, queden amb el mediador, aquest es presenta i els-hi dóna confiança perquè puguin parlar. Es fa una pluja d’idees sobre el què ha passat i després parlen de què farien cadascun per resoldre el conflicte. Un cop ja han dit que fer per solucionar-ho, ja s’han posat d’acord en moltes coses. Es tanca la mediació però, es torna a parlar a les dues setmanes per veure com ha funcionat. El mediador sempre escoltarà i mai li donarà la raó a ningú.

E: Quins conflictes destaquen quan fas mediació?

N: Els conflictes que normalment hi ha en un institut són petits problemes que es fan grossos. Per exemple, una persona parla malament a darrere de l’altra, no s’ho diuen a la cara, doncs tot això cada vegada es va fent més gran i després esclata. Són petites coses que s’han de parlar per aconseguir moltes més coses que no pas amb la força.

E: És important la mediació en el dia a dia?

N: És molt important, perquè moltes vegades no sabem resoldre els poemes personalment i necessitem una tercera persona que ens faci veure que els conflictes es poden resoldre. Es fan moltes mediacions de parella, familiars...

E: Creus que la mediació és important en un centre escolar?

N: És important a tot arreu pel que us he dit abans, perquè les petites coses es poden fer grans si no hi ha algú que ens fa veure que són petites.

E: S’utilitza molt la mediació en aquest centre?

N: Es fa servir, s’han fet mediacions entre alumnes i entre professors i alumnes.

E: Abans de començar una mediació, tens informació personal de les persones implicades?

N: Si la mediació la fa l’orientador del centre, sí que té informació personal perquè són professors, però no és necessària, perquè l'única cosa  que vols és resoldre el conflicte i no es jutja si ets mediador.

E: Creus que hauríem de fer servir més la mediació en aquest centre? Com es podria aplicar?

N: Sí, s’hauria de fer servir sempre que els conflictes no quedin resolts, perquè moltes vegades es queden sense resoldre i llavors es té una mania especial a aquella persona amb la que no has resolt el problema.

E: El teu treball és més personal o professional? És difícil separar la part emocional de la

professional quan es treball en aquests casos?

N: El meu treball és professional perquè jo he estudiat perquè sigui una professió, però sempre els aspectes personals són importants. No és difícil perquè tu saps molt bé que estàs fent i, des de la perspectiva d’adult, tu ja has passat per moltes coses que han passat els adolescents i és fàcil que la part emocional no t’afecti.

E: Des de petita pensaves que acabaries sent professora?

N: Sí, sempre he sabut que havia d’estar amb alumnes.

E: Has tractat amb nens més petits o més grans que l’ESO?

N: He treballat amb nens molt més petits. De fet, he estat 18 anys amb nens d’educació infantil, és el primer any que estic a secundària.

E: Hi ha molta diferència en el tipus de conflictes, entre els nens més petits a nosaltres?

N: És igual, però les problemàtiques són diferents.

E: Quants anys fa que et dediques a la docència i més concretament, que fas mediació?

N: A la docència, fa 19 anys que m’hi dedico i a la mediació o de professora fa un any.

E: Què has estudiat?

N: Jo he estudiat dues carreres, magisteri i psicopedagogia.

E: I és difícil?

N: Si t’agrada no, perquè tot el que fas amb voluntat i amb les coses que t’agraden són molt més fàcils de fer.

E: A quants centres has treballat?

N: He treballat a vuit centres.