FUT CHAMPIONS

Marc Agustí i Marc Hontangas

Tot va començar una tarda de divendres, ja era fosc, estava sortint de l’entrenament i vaig pujar al cotxe per anar cap a casa. El primer que vaig fer en arribar va ser posar-me el pijama, seguidament vaig tancar la porta perquè ningú sentís els crits.

No tenia ganes de sopar, però tenia una bossa de patates a l’escriptori i si m’entrava gana de menjar picava entre partit i partit un parell de “papas”. Vaig agafar el comandament i vaig encendre la meva consola. A l'entrar al Fifa, li vaig donar a l'“Ultimate Team”. Vaig anar per feina començant el primer partit del millor mòdul de joc del Fifa, el maleït Fut Champions. 

El primer partit dels 30 que m’esperaven el vaig perdre, era sempre la mateixa història, jo havia tirat 7 cops a porteria i només havia marcat 1 gol, en canvi ell va tirar 2 tirs a porta i va marcar 2 gols.

Després d’un cap de setmana dur, em trobava sol a casa i amb l’últim partit per jugar, però no només era l’últim partit, era el partit que si el guanyava em classificava a “Élite 3” o em quedava a “Oro 1”. Després de tot el que va passar en el cap de setmana, vaig començar el partit sense cap tipus de por. Els 15 primers minuts la cosa es veia molt complicada, semblava que estigués connectat al WiFi del meu veí. El meu rival tenia la millor plantilla que m’havia trobat en tot el cap de setmana. 

L'àrbitre va pitar el descans, anàvem 0-0, teníem tots dos els mateixos xuts a porta, però segur que jo portava més crits que ningú. Va començar la segona part, estava una mica nerviós, el noi era més bo que jo, tenia totes les de perdre. Cap dels dos va marcar gol, per tant ens va tocar anar a penals, jo estava més nerviós que mai, vaig tirar el primer penal i el vaig marcar. Cadascú va xutar els seus fins que va arribar el gran moment, em tocava xutar a mi, si marcava guanyava sinó seguíem amb la tanda. Vaig tirar el penal i el vaig fallar, els nervis podien amb mi, era el torn del meu rival i em va marcar. Em tornava a tocar a mi i el vaig tornar a fallar, li tocava a ell, si em marcava, tot l’esforç d’aquest cap de setmana no hagués valgut la pena. Va xutar i el va tirar al mig, però jo vaig fer saltar al porter cap a l’esquerra. Em va marcar i vaig perdre el partit, tenia la ira dins meu i el primer que se’m va acudir va ser cridar i vaig llançar el comandament contra la televisió. Del crit va venir el meu pare i quan va veure el que passava em va castigar un mes sense mòbil i ja sense televisió em vaig quedar sense poder veure els vídeos del “Kolderiu”.