 |
| Imatge publicada al diari Ara.cat |
El passat dijous 21 de març va ser el dia mundial de la Poesia. Aquesta setmana, amb els alumnes de 3r D, a Revista, hem buscat poemes, estrofes i versos per treballar aquest gènere literari.
Després de buscar poemes, els alumnes han reflexionat al voltant de la idea de què és la poesia. Aquestes són les seves reflexions:
Júlia: La poesia és, per a mi, una manera d'expressar els sentiments de manera bonica i fàcil d’entendre. M’aporta bastanta melancolia i moltes vegades llegeixo poesia que representa el que m’està passant en aquell moment.
Àngela: Per a mi la poesia és una bonica forma d’expressar-se. Amb la poesia pots expressar les teves idees, les teves reflexions, els teus sentiments, etc. És una forma d’obrir-se a la gent. També pot ser un regal molt original, per fer-li al teu amic, la teva família, parella, etc.
Ainoa: Per mi un poema es explicar com et sents, expressar si estàs be o no, si sents alguna cosa per algú, etc. És una forma d'expressar-se de manera fàcil.
Laura: Per a mi me la poesia és una manera d’expressar tots els teus sentiments i com ets sents d’una altra forma. Per tal de que intueixin o s’imaginin el que et passa o el que sents. M’encanta llegir poesia, sobretot poemes d’amor.
Nora: Per a mi la poesia és una forma d’expressar els teus sentiments i de parlar d’algun tema, de forma més elaborada i és un altre tipus d’art. A mi no és que m’agradi molt, prefereixo llegir un altre tipus de llibres, però per exemple m’agrada molt la música, que també és un tipus de poesia.
Marc: Per a mi la poesia és la manera d’expressar sentiments i emocions. Per adreçar-te a una o més persones.
Samara: la poesia és un mètode d'expressió en el qual expliques el que vols transmetre al teu públic.
A continuació, alguns dels poemes, estrofes i/o versos que els alumnes han buscat i els han cridat l'atenció:
Gacela de la amistad
La amistad es una ráfaga de peces luminosos,
y te arrastra
hacia un océano feliz de mariposas.
La amistad es un plañir de campanas
que invocan el aroma de los cuerpos
en un jardín amanecido de heliotropos.
Carmen Díaz Margarit
Ara mateix
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir