dimecres, 31 de maig de 2017

Cloenda del programa “Parelles Lingüístiques”

LUNA NIETO

Aquest any, el nostre institut ha tornat a participar en el programa de parelles lingüístiques per poder ensenyar català a altres companys nous.

El 16 de febrer va ser el primer dia on tots ens vam conèixer, i l’11 de maig va ser l’últim.

I per finalitzar l’activitat, tots els que vam participar vam assistir a una cloenda que es va realitzar a la Sala Fontova de Calonge. Les persones que van ésser-hi van ser diferents alumnes de l’escola Pere Rosselló i tots els alumnes de l’institut que hi van participar amb les professores Anna Lamana, Eva Albertí i Anna Fuentes.

La cloenda es va celebrar al matí, i els presentadors van ser l’Alina Hrynco i en José Moisés Mendoza, tots dos alumnes de 4t.

El que vam fer va ser veure i fer diverses actuacions, veure fotos de l’activitat i llegir diversos poemes en diferents idiomes i la seva traducció en català. També vam escoltar algunes paraules de la Marta Silvestre i la Susanna, assessores LIC.

Per part del nostre institut hi van haver-hi dues actuacions:

-La Marta Prades, de 3rC i la Gemma Àlvarez, de 1rC, que van fer una actuació de circ, concretament una actuació amb trapezi.
Aquí tenim una imatge d'aquell moment: 



-En Pau Cereijo, de 1rD i de nou, la Gemma Àlvarez, van fer una mini-actuació amb el monocicle.

-La Rajae Souitou i la Luna Nieto, ambdues de 3rB, que van cantar la cançó de Pablo Alborán “Solamente tú” però versionada al català.
La Luna i la Rajae: 


I també l’escola Pere Rosselló va oferir dues petites actuacions amb cançons en català.

A continuació, dos alumnes del nostre institut, en Francesc Di Matias i la Rajae Souitou van llegir diferents poemes, un en àrab i un altre en italià i després varen fer una altra lectura de la traducció al català.
Finalment, per tancar l’acte, ens varen donar un petit esmorzar i una bossa amb llaminadures, un quadern petit, una llibreta i un diploma, decorat amb una foto que deia que havíem participat en el programa de Parelles Lingüístiques.


Personalment, em va semblar un final bastant divertit per a aquesta activitat, i a més vam veure com ho feien a l’escola Pere Rosselló i les seves opinions sobre el projecte, a més, les actuacions van ser molt boniques i divertides.

Matrícula d’honor per a dues alumnes del nostre institut

VERÓNICA PINO

El curs de segon de Batxillerat s’ha acabat; a diferència dels altres alumnes, ja tenen les notes. Ara s’estan preparant per les PAU, però això podem veure que alguns alumnes venen al institut i d’altres no. 
Aquest any, dues alumnes han aconseguit la matrícula d’honor, això vol dir, que han tret un 9 o més de nota mitjana final de Batxillerat. Aquestes alumnes són l’Eva Cama, de la modalitat humanístico-social i la Zöe Busser, de la modalitat científico-tecnològica. 
Aquesta matricula d’honor té una serie d'aventatges: la matrícula del primer any d’universitat és gratuïta. També representa una valoració positiva per demanar beques i poden optar al premi extraordinari de batxillerat.
Enhorabona a totes dues!!

Últim dia del programa "Parelles lingüístiques"

RAJAE SOUITOU

El passat 11 de maig va ser l’últim dia de trobades de parelles lingüístiques, activitat on padrins i fillols, es trobaven cada dijous a l’hort del institut i practicaven la llengua catalana. Fet que va començar el dia 16 de febrer.

Com a record, l’últim dia ens varem fer una foto en grup:


Personalment, m’ha agradat molt l’experiència de participar en les parelles lingüístiques, ja que a més de gaudir parlant i ensenyant el català, vaig conèixer a moltes noves persones i varem tenir molt bona relació. A més l’ambient a l’aire lliure, va fer que fos més agradable.

Aquí teniu algunes imatges d'aquell dia: 



Una de les opinions dels alumnes que van participar a parelles lingüístiques:

Pau Cereijo (1r ESO) : Va ser una experiència molt divertida. Ens ho vàrem passar molt bé i vaig fer nous amics.

Hiba Ouakki Mahi (1r ESO): Va estar molt bé. Va ser una activitat bastant interessant ja que a part de practicar el català, vàrem passar un molt bon moment.

 Luna Nieto(3r ESO): Va ser bastant interessant, ja que vàrem conèixer noves cultures i potser també nous amics.

Lady Dammage

ALEX ROJAS

Lady Dammage és una Dj espanyola (de Barcelona). És poc popular però molt bona en l’àmbit musical del “Hardstyle”. Molta gent no la coneix, ja que hi ha molts altres artistes més famosos dins d’aquest món, com ara: Dr Peacock, Angerfirts, Brennan Heart o Necromancer.
La Dj s’ha presentat més d’un cop a concerts i festivals de hardcore i frenchcore, així s’ha fet conèixer davant dels seguidors d’aquest mon.
El nom original de Lady Dammage és Paula, quan era petita li agradava molt tocar el piano i cantar. Quan va descobrir la música electrònica es va comprar un equip de música i un bon ordinador i va començar a fer els seu propis temes. Ara la Dj fa gires per Gran Bretanya, Barcelona i Estats Units tocant els seus temes o remesclant els de altres Dj’s

Aquest és un dels temes més coneguts:

dimarts, 30 de maig de 2017

Els alumnes de 1r de l'ESO participen a la XXIV Mostra de Teatre d’Instituts Públics de Comarques de Girona.

GEORGIANA AFETELOR

El passat dimecres, 24 de maig, els alumnes de primer de la ESO van participar a la XXIV Mostra de Teatre d’Instituts Públics de Comarques de Girona. La companyia “The kaleidoscope”, formada per alumnes de 1r d’ESO i una alumna de 4t, van presentar al teatre de Blanes l’obra “Changing patterns”.
Cartell de la mostra d'enguany

L'obra, la va dirigir i escriure la professora d’anglès, Malen Blavia. La professora de visual i plàstica, Mònica Marull, va ajudar els alumnes de 4t a fer els decorats mòbils.

Els alumnes afirmen que va ser una experiència inoblidable, ja que va ser el primer cop que representaven la peça fora del centre.

 Moment del principi de l'obra

Diferents moments dinàmics de l'obra


L'agraïment final

Els alumnes de 4t van fer els decorats de l’obra dels alumnes de 1r

NAHUEL TER MEULEN

Els alumnes de 4t, van fer els decorats de l’obra dels alumnes de 1r, que van anar a Blanes a fer l’obra d’angles que van representar a l’institut.
Els alumnes van fer els decorats amb l’ajuda de la Mònica Marull, i van utilitzar palets, cartrons, etc. 
Van fer els decorats a l’hora de V.I.P, i a l’hora del pati.
La companyia ‘Kaleidoscope’, formada per els alumnes de 1r, i una alumna de 4t, van anar a Blanes a representar l’obra ‘Changing patterns’.



“Everybody should be Feminist”

DANELA LEAL

L’autora d’aquesta frase és Chimamanda Ngozi Adichie, que traduida al català és “Tothom hauria de ser feminista”.
Aquesta frase va aparèixer del llibre”We Should All be Feminis”


Que és el feminisme?


El moviment feminista o feminisme social té com a objectiu procurar millorar la situació d'inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte a l'home. Especialment als primers temps, va estar fortament vinculat a l'anarquisme. Inclou accions teòriques i pràctiques com per exemple manifests, declaracions, assajos i conferències, mítings, manifestacions, vagues de fam, i fins i tot, en una primera època, atemptats a l'ordre públic amb els consegüents empresonaments

Des de que van pujar a la passarel·la de “Dior”amb la samarreta feminista, s’ha tornat viral i moltes famoses models i influencers, la han sumat als seus estilismes.

Després de això una marca espanyola “Stradivarius” va treure una samarreta amb aquesta frase amb un preu més econòmic.


Teatre en anglès a Palafrugell

IARA BARRIOS I NEREA CARRASCO

El passat dia 18 de maig els alumnes de l'institut vam anar a Palafrugell com a espectadors d'un teatre en anglès protagonitzat per una companyia que es deia ''The performers inc''.
Els alumnes de 1r i 2n d'ESO van anar a veure l'obra anomenada ''Sleepy Holllow'', una obra escrita per Washington Irving en 1820. És un petit relat de terror.
Els alumnes de 3r, 4rt i batxillerat van veure una obra que es deia ''Hamlet'', la més llarga de Shakespeare. Tractava dels esdeveniments posteriors a la mort del rei Hamlet a Dinamarca, a mans del seu germà Claudi. 
Va ser molt entretingut i els actors ho van fer molt bé, després ens van deixar una estona lliure per poder veure el poble i esmorzar.

dijous, 25 de maig de 2017

Gimcana matemàtica a Girona

SARA CARRIÓN

Ahir, 24 de maig, els alumnes de 3r d’ESO vam anar a Girona per realitzar una gimcana matemàtica per la zona del Barri Vell.

Les tutores de tercer (l’Eva Rocas, la Pepi Fuentes i l’Ana Lamana) ens van lliurar uns dossiers amb les diferents proves, que en total van ser 14, un mapa i un altre dossier amb unes llegendes que ens servirien per completar algunes d’aquelles.

Algunes de les proves van ser:
  • Ens van fer anar fins a la Catedral, on al costat hi havia una porta on antigament hi havia una cisterna. Ens van fer calcular el volum aproximat de la cisterna, i seguidament ens van fer calcular els dies que el poble tindria aigua per tothom si la cisterna fos plena, antigament i actualment. Aquesta és una de les proves que ens va resultar més difícils.
  • Ens van conduir fins a una plaça on vam haver de dibuixar les diferents figures geomètriques que vèiem.
  • Vam anar fins a la plaça dels Apòstols, i ens van fer apuntar quantes cares vèiem del campanar, col·locant-nos des de totes les cares del pou (que tenia la mateixa forma i les mateixes cares que el campanar, però en petit).
  • Una de les proves que ens va semblar més divertides consistia a llegir una llegenda de les que ens van donar i recrear una part. La llegenda anava d’una noia jueva que estava empresonada, que va ser l’única que no va voler passar-se al cristianisme (ja que si els jueus que estaven empresonats no es passaven al cristianisme, mai els alliberarien) i a causa d’això es va tirar des de la torre més alta. 
Tothom s’ho va passar molt bé, encara que el calor ens va acompanyar durant tot el dia, però igualment, va ser una experiència molt divertida. Quasi tothom va tenir temps per realitzar totes les proves i vam treballar en grup per poder arribar a la resposta correcta.  
Imatge d'un dels grups de la gimcana

Una altra divertida imatge dels alumnes durant la sortida
Perspectiva de l'Onyar

Arma 3

PAOLO GIRARDHI
Arma 3 és un joc online (multijugador) amb una capacitat de 100 jugadors per servidor. 
És un joc d’acció tàctica militar. 

Caraterístiques:
- Joc amb grans dimensions 
- Noves armes i mecànica de tir. 
- Diferents faccions (equips). 
- Varietat de personatges. 
- Campanyes amb una durabilitat de mes de 24h 

1.Campanya: En campanya el jugador pren el control de l'Exèrcit dels Estats Units corporal Ben Kerry. Inicialment, el jugador ha de sobreviure pel seu compte després que les forces amigues són derrotats en una fallida operació de l'OTAN. Durant la campanya, el jugador s'enfrontarà a tot, des de "Llop solitari infiltració" missions al comandament del gran escala de les operacions blindats. 
El jugador podrà triar diferents objectius i armament (com a vehicles aeris no tripulats, artilleria i suport aeri) d'acord amb el seu estil de joc. 

1.2.Personatges campanya: ·Ben kerry, Scott Miller, Kostas Stavrou, Coronel Armstrong, Nikos Panagopoulos, Tinent James, sargent Adams. 

2.Mapa: ·ARMA 3 es porta a terme a les illes de l'Egeu de Altis i Stratis de Grècia. Les illes compten amb entorns del terreny i de l'aigua i de realisme fotogràfic. Altis és el més gran en el terreny oficial ARMA sèrie amb la parcel·la de terra que cobreix aproximadament 270 quilòmetres quadrats (100 milles quadrades). L'illa més petita, Stratis, ocupa una àrea de 20 quilòmetres quadrats (7,7 milles). 

3.Faccions/equips: OTAN(Organització del Tractat de l’Atlantic Nort), CSAT, AAF(Força Armada Altian)

dimarts, 23 de maig de 2017

El projecte de recerca de 4t ESO

ANNA MARIA GARCIA I IONA SERRA

Aquesta setmana s’ha presentat el projecte de recerca de 4rt d’ESO! 
Es feia en parelles i portaven treballant tot el curs una hora a la setmana. 
És com el treball de recerca de 2n de BATX però reduït. Havien de presentar una memòria escrita i fer una presentació oral. S'han tractat temes molt variats com per exemple: Influencers, reis de les xarxes socials, Receptes de cuina...



Aquí teniu unes imatges del Projecte de Recerca sobre receptes de postres
de Paula García i Neus López

En paraules de les seves autores: "Nuestro trabajo consistía en hacer un libro de recetas antiguas de postres para los jóvenes, ya que hoy en día se utilizan recetas más renovadas, y éstas se están dejando de lado.
Animamos a la gente del instituto a que compren nuestro libro por 6€ ya que también era el otro objetivo de nuestro trabajo."

Pànic a Manchester

NAHUEL TER MEULEN I ALEX ROJAS SANVISENS

A Manchester, hi ha hagut un atemptat al concert d'Ariana Grande, ahir a les 22:30hs, al concert han mort 22 persones i han sortit més de 50 persones ferides, entre la explosió, la estampida que hi va haver, déspres de la explosió.
Ariana Grande, va sortir uns moments abans de l’escenari.
La principal hipòtesi de la policia és que va ser un atemptat terrorista, i que és obra d'un atacant suïcida.
El ministre espanyol d’assumptes exteriors, Alfonso Dastis, no té constància que hi hagi víctimes espanyoles, encara que no est descartat.
Moltes famílies, estaven molt desesperades, perquè no sabien on estaven els seus fills, i molts d’ells estaven esperant fora del pavelló, ja que Ariana Grande, és molt popular entre els joves.

dimecres, 17 de maig de 2017

1r premi 1a categoria poesia

Autor: Joan Galceran
Somiar fa la felicitat

És quan penso que hi veig fosc, 
És quan dormo que hi veig clar, 
És quan somio que puc imaginar, 
És quan canto que trobo la felicitat. 

Puc pensar, dormir, somiar, imaginar...
Però la felicitat està en el fons dels meus somnis
i els somnis es poden imaginar però no es fan realitat. 

Pseudónim: Infinit

1r premi 2a categoria poesia

Autora: Diana Darriba

Neurona

Ordena’m que tanqui els ulls.
Jo, la neurona, ho faré.
Simplement cal un impuls
perquè tu descansis bé.

El meu sistema treballa
mentre tu estàs adormit.
La meva sinapsi balla
per no pendre un comprimit.

Amb l'encèfal molt nerviós
la medul·la he connectat
amb el cervell proterviós
sense haver-te despertat.

Jo sóc una transmissora
que t’ajuda a processar
els teus pensaments cada hora
abans que et vulguis llevar.

Amb les dendrites ho he fet,
també amb l’axó patufet

Pseudònim: Particula (r)


Finalista 1a categoria prosa

Autora: Hiba Ouakki
El secreto de los sueños

Y las horas pasaban, las agujas del reloj daban vueltas sin cesar. Mi mente estaba sumida en la depresión, simplemente, no encontraba solución al problema que ya llevaba días, no…Semanas preocupándome. Pero díganme.
¿Todos son capaces de encontrar solución a sus problemas?
Quizá ahora perdidos y tan siquiera saben de lo que hablo, si es así, déjenme orientarlos. Mi nombre es Damien Ackerman, soy un escritor que lleva trabajando en una obra titulada “El secreto de los sueños” desde hace 2 años. En esa historia había plasmado mi opinión sobre los sueños y el porqué estos son tan importantes en la vida cotidiana. 
¿El problema? Hace dos semanas aposté contra mi rival. Es un escritor estirado que nunca ha escrito una historia por sí mismo y siempre ha me ha puesto de los nervios por su complejo de superioridad, por la obra a la que había dedicado tanto esfuerzo. Su comportamiento ya me había cegado completamente y no pensaba en otra cosa que cerrarle esa bocaza. La obra, la publicaron hace cinco días y yo, unos días más tarde, publiqué la misma con otra editorial.
Me acusaron de plagio; yo estaba frustado, él se llevó el mérito de algo que es mío y todos le creyeron. Mi sueño desde pequeño fue ser escritor… Los suños estaban hechos para cumplirse y para hacer a una persona feliz, ¿Por qué mi sueño no estaba saliendo como esperaba?
Pero... ahora que lo pienso, ¿Por qué no escribir una historia mejor que la anterior? Quizá me lleve más tiempo que la otra, pero, sin embargo, puede que así logre de una vez ganar a ese maldito estirado en su propio juego. Siempre he amado despertar y lo primero que pasa por mi cabeza es el sueño que hace apenas unos minutos acabo de tener. Siempre he amado intentar recordar todos los detalles del sueño y apuntarlos en mi libreta para días más tarde, releerlos. La sensación de cansancio y del mal sabor de boca al depertar se me pasaban rápidamente y una gran sensación de adrenalina recorría mi cuerpo con tan solo recordar uno de los capítulos donde podría plasmar una de las ideas que invadían mi mente cada mañana. Siempre he sido una persona soñadora y siempre espero impaciente el momento en el que puedo tumbarme en mi cama y descansar después de un arduo día de trabajo: refugiándome de todos mis problemas en el mundo de los sueños. Ya que… Es cuando duermo que me olvido mis problemas, es cuando duermo que puede ir a un mundo de paz … Es cuando duermo que veo claro...

Pseudónimo: Yume

1r premi 2a categoria Prosa

Autora: Diana Darriba
Per què està trist el mar?

Tot just em llevo i la veig. M’agrada molt la mar. Quan fa fred passejo per la platja per veure les onades moure’s, tot i que alguna vegada m’he remullat una mica els peus. 
Sempre he pensat que la mar té sentiments; si més no, m’impressiona veure com un dia qualsevol està del tot tranquil·la, i, l’endemà, trenquen fort les ones contra les roques, i deixen tota aquella escuma, fent un bon rebombori. Quan hi ha algun temporal, ho relaciono de seguida amb fets que passen al món, i darrerament, un em preocupa. Ja no veig el mar brillar, les onades calmades, ni el soroll salat feliç. El blau aventurer d’abans s’ha convertit en blau insípid que reté les ganes de nedar i capbussar-se, fent que només sigui capaç de contemplar les onades i esbrinar per què estan tristes.
Ja fa dies que no em mullo els peus. La sensació ja no és la mateixa d’abans. A mi m’agradava sentir com em recorria, començant pels dits dels peus, un lleuger fred que em feia riure. Ho trobava divertit, notar instants gèlids. Però ara ja no. La impressió és diferent. Noto com que si els peus pesessin molt s’enfonsessin en un cúmul de llàgrimes. Crec que el mar està trist. Ja no m’ho passo bé amb ell. Potser és jo que canvio i veig les coses des d’un altre punt de vista….no ho sé. Però el blau ja no és el mateix. Les petxines han deixat de ser boniques. La sorra és més pesant. Ha d’haver-hi alguna raó. Un motiu pel qual el mar ja no és el mateix. 
I si el mar enyora que em banyi? Em vaig submergir, i el mar continuava trist, a més d’ enfadats. Va ser com si m’ apunyalessin molts ganivets, per tot el cos. El fred tampoc em va fer riure aquesta vegada. Em feia serrar las dents i estrényer els punys. Vaig sortir immediatament a l’aigua. El mar no m’enyorava, però encara necessitava saber què li passava. Per què estava tan dolgut i malhumorat? No li va agradar que jo em banyés. Crec que no li agrada que es banyi tanta gent mentre suplica al cel. 
El mar té sentiments, i me’ls fa arribar. El mar està trist perquè molta gent està trista. Moltes persones ploren de desesperació i les llàgrimes fan que el blau es torni insípid. No pot ser un blau aventurer, perquè aquestes persones no gaudeixen del seu trajecte, perquè no és una aventura. El mar està enfadat perquè cada vegada més persones el temen després d’haver perdut moltes coses entre les onades. El mar està cansat, perquè no pot dormir pels crits de sofriment sota la negra nit. La sorra pesa, l’aigua és massa salada, les petxines no són boniques, les onades no estan calmades, el soroll és eixordador, l’ espuma no brilla, el blau no és el mateix. El mar està trist, m’ho ha dit.

Pseudonim: Alquímia

1r premi 3a categoria poesia

Autora: Míriam Rodríguez

Pensar dormida, soñar despierta

Es cuando duermo que pienso,
mejor dicho que descanso.
Y es que hay noches que te dejan sin aliento
y días que no son para tanto.
Me quejo de que siempre hago lo mismo
pero no lo cambio,
será porque donde unos ven rutina yo veo encanto.

En cuanto a mi cabeza y a mi pecho,
aún hay conflicto,
de hecho me hacen pensar que
perdiendo tanto el juicio,
no debería ni plantearme estudiar derecho.
El corazón, aún maltrecho de su último tropiezo
y rezo el capricho de que ella no me haya olvidado todavía.

El tren se mueve por las vías y a mí se me detiene el tiempo,
quiero respuestas concisas pero solo encuentro ejemplos.
Mi habitación; mi templo, mi ventana y su brisa
y en mi mente quedó firme el sonido de su risa.


Precisamente ahora que me he dormido y ya no pienso,
que parece que el dolor no es tan intenso aunque está ahí,
solo que menos denso.

No muchas almas me comprenden,
pero me atienden y me escuchan.
Su voz se oye endeble
pero más fuerte me hago si están conmigo en esta lucha,
pese a que a veces tiritan bestias grandes ante palabras pequeñitas,
solo con el eco su daño multiplican.


Y mi yo del pasado grita: ¡Billete de ida a la nada!
Despegaba en un cohete rumbo a ese recuerdo,
en el que un dia tan a gusto estuve.
Da igual donde aterricemos ¿por qué no te subes?


Y es cuando sueño que pienso en que un día te tuve,
y donde puedo visitarte haciendo escala
entre el espacio y las nubes.

Pseudónimo: T. Hohennheim

1r premi de la 3a categoria, prosa

Autora: Andrea Novillo
 És quan dormo que hi veig clar

Sóc boja. Sí, ho sóc. Però què és ser boig? Una persona que no raona el que fa? Que no segueix les normes/pautes exactament com es diu que s’han de seguir? Que no mesura les accions, que no va amb compte? Perquè si vol dir això, em penso que tots en som, de bojos. I a més, jo n’estic orgullosa de ser-ho, perquè la bogeria ens fa humans, ens fa persones.

Ningú és com diu ser. Ningú és exactament com vol ser. Ningú vol mostrar la seva part més interna, més íntima, per què? Potser perquè la societat ens ha obligat, conscientment o inconscientment, a reprimir-nos? A tapar tots aquells amagatalls foscos que ens fan “estranys”? I ho poso entre cometes, perquè tots ho fem i, per tant, els estranys ho seríem tots... Llavors, qui seria el normal i qui seria l’estrany?

Sento que vivim en un món d’injustícies, traïcions, canvis, desigualtats… El món és una contradicció: el mateix concepte, en alguns àmbits és molt obvi, i en altres, molt polèmic. En qüestió de pocs minuts, una persona pot passar de ser la més feliç, agraïda, rica i afortunada, a ser tot el contrari, i a la inversa. I qui ho dicta això? De què serveix aferrar-te a una persona, ideologia o ofici si tot això pot canviar del dia a la nit?
La sort de cada un la decideix cadascú, i no parlo de fenòmens externs que s’apliquen sobre nosaltres, sinó del que jo defineixi com sort. Res és important, som nosaltres qui, sense ser conscients, donem importància a assumptes externs sobre els quals no tenim el poder i no podem decidir sobre ells. Amb això, li estem donant tot el poder a l’atzar, ens estem oferint en cos i ànima a la incertesa.

Quan em poso dins el llit i puc sentir tota la calma que m’aporta la nit, la foscor i el silenci, decideixo emprendre el viatge que cada dia emprenc. Somiar. Dia rere dia, com una més que sóc en aquest petit món, somio tot d’imatges surrealistes, que n’estic segura que es tracten d’un reflex del meu pensament. De vegades no m’agrada reconèixer-m’ho ni a mi mateixa, perquè veig parts en mi que mai hagués pogut imaginar. O, millor dit, que mai he volgut pensar que he pogut imaginar. Però amb el temps aprenc a analitzar-les i rumiar d’on prové l’angoixa que sento en aquell moment del somni determinat, o també aquella eufòria i felicitat que sento en aquell altre. Sempre recordo els somnis, i penso que és així perquè vull recordar-los, ja que d’aquesta manera aprenc a conèixer-me amb més profunditat i adonar-me, en la meva quotidianitat, del perquè d’accions pròpies que sense ells, els somnis, no hagués aconseguit esbrinar. I sí, jo li dono molta importància a la psicologia dels somnis, ja que és quan dormo que hi veig clar.

Pseudònim: Clàudia G.M

Premis literaris Sant Jordi 2017, III edició

IARA BARRIOS

El passat divendres dia 21 a l'institut vam celebrar la III edició del concurs de premis literaris de Sant Jordi en reconeixement als textos presentats pels alumnes.

Aquestes són les bases que van seguir els alumnes per crear les seves obres literàries:

- Es podia participar en llengua catalana, castellana o anglesa.
- Les obres podien ser poètiques o narratives.
- Els temes que servien d'inspiració per crear aquests textos van ser:

''És quan dormo que hi veig clar''
''Fem el mateix camí sota els mateixos cels''

- Hi havia 3 categories:

1a: 1r i 2n ESO

2a: 3r i 4t ESO

3a: 1r i 2n BAT

- El premi per al guanyador o guanyadora de cada categoria va ser un val de 25 euros per la llibreria Can Romero de Palamós. I van ser els següents: 


Jurat 1a categoria: Montse Carré, Anna Fuentes i Cristina Peiris

1a categoria poesia: guanyador: Joan Galceran amb el text " Somiar la felicitat"

finalista: Gemma Àlvarez amb "Es quan dormo que hi veig clar"


1a categoria
narrativa:guanyador: Nil González amb el text "En Martí somia"

finalista: Hiba Ouakki amb el text "El secreto de los sueños"


Jurat 2a categoria: Eva Albertí, Marta Serrat i Miriam Matos


2a categoria poesia: guanyadora: Diana Darriba 4rt ESO C amb "Neurona"

2a categoria narrativa: guanyadora: Diana Darriba 4rt ESO C amb "Per què està trist el mar?"


Jurat 3a categoria: Antonio Díaz i Anna Lamana


3a categoria poesia: Miriam Rodriguez 1r batx amb "Pensar dormida, soñar despierta"

3a categoria narrativa: Andrea Novillo 2n batx A

- La participació dels alumnes va ser de forma anònima.

- Els textos guanyadors es publicaran al blog i a la versió en paper que es fa entrega a final de curs.

dimarts, 16 de maig de 2017

1a Categoria 1r premi Prosa

Autor: Nil González
En Martí somia 

En Marí és un nen de 12 anys que sempre està bocabadat. Durant el dia sempre està adormit, a classe, a futbol, a tot arreu… Però a la nit en Martí es transporta a un món de fantasia, d’alegria, de felicitat. Allà on va és l’únic lloc on hi veu clar, on no s’adorm, on està feliç, somrient. Aquest lloc és… El món dels somnis
Cada dia en Martí espera la nit per anar al seu lloc de calma, d’aventures d’amor… Però a en Martí el que més li agrada són les aventures.
Avui a la nit, en Martí se’n va a dormir aviat… Ja tancava els ulls… Ja dormia.. Ja somiava.

(Somiant) En Joan, el millor amic d’en Martí, i en Martí se’n van anar a la casa en ruïnes. Els dos amics estaven a la porta tremolant de por. Al final van entra rebedor, van anar caminant a poc a poc fins que van trobar un gat negre; hi havia una altre cosa al costat: tenia forma de persona. Era molt alt, tenia els ulls verds, i duia la roba destrossada i bruta, igual que la seva cara. El noi es va aixecar d’una cadira trencada i els va dir:

-Com feu un pas més, sofrireu la meva ràbia!

Els nois es van quedar quiets. De sobte,es va encendre el llum. El noi semblava un monstre, portava un ganivet a la m esquerra. Els va començar a perseguir per tota la casa, i, de sobte, va començar a tremolar molt ràpidament fins transformar-se en un noi net i polit, ben pentinat i ben mudat i els va preguntar:

-Voleu una tassa de te?

-No, seguir que ens fa alguna cosa!

-Noooo, jo sóc bona persona!

-Bé, d’acord!

Els tres van prendre una tassa de te ben calenta. Però, després, el noi va començar a tremolar una altra vegada; es va transformar en el noi d’abans, brut i amb molta ràbia. Els va perseguir uns quants minuts fins que va tornar a tremolar i es va convertir en el noi amable d’abans. Els va dir.

-Nois heu de marxar ara mateix!!

-Per que?

-Perquè… boig que, fa uns anys, em vaig punxar amb una planta de la selva de l’Amazones i em va posseir un verí que em transforma en un monstre. El verí, el tinc a la panxa i no me’l puc treure de cap manera. El noi va començar a tremolar i es va transformar. Va perseguir-los altra vegada. Els nois van donar voltes a un arbre fins que el monstre es va marejar i va vomitar un líquid viscós de color lila. El monstre es va començar a debilitar i es va tornar a transformar en el noi amable.

-Nois, moltes gràcies, m’heu salvat del verí que em transformava!

-Oh, ja no et transformes! Que bé!

Els tres van caminant portant al noi entre els dos. Quan van arribar a la cuina, van beure alguna cosa perquè estaven molt cansats. Després els amics es van acomiadar i tots van anar a casa seva a descansar i a explicar l’aventura a tota la família. Quan en Martí va despertar es va sentir molt orgullós per haver salvat aquell noi del somni.

Rodolfo


Cinegeticat parla del treball de recerca de l’Eva Cama

ADRIÀ CASTELLÓ, POL COROMINOLA I CAMI BRATIANU

La pàgina web cinegeticat, famosa per parlar de temes de caça ha fet un article dedicat a parlar del treball de recerca de l’Eva Cama, en el qual ella defensava la caça per acabar amb la sobrepobalció d’algunes espècies com el porc senglar. 
En la pàgina web cinegeticat podeu trobar més informació sobre el treball de recerca de l’Eva i sobre el Fòrum de Treballs de Recerca.
Article de cinegeticat sobre l'Eva Cama:http://cinegeticat.cat/tag/eva-cama-melero/


1a categoria, finalista Poesia

Autora: Gemma Àlvarez
És quan dormo que hi veig clar

Mentre dormo m'adono de que tot,
de les coses bones i dolentes
i no sempre veig a les palpentes,
quan m'adono de la foscor.

El somni a tots ens allibera,
ens dona pau i tranquil·litat,
amb ell gaudim de la llibertat.
La nit és bonica i sincera.

Sincera perquè els nostres cossos
es despullen i ens relaxen;
a la nit tots els mals s'espanten
i tornem a l'inici del cosmos.

Vull creure que tots dormim.
Vull creure que tots gaudim.
Vull creure que tots descansem
Vull creure que tots desconnectem.

La nit és això simplement,
un moment de desconnexió
un esforç inèdit de reflexió
un moment buit de pensament.


Pseudònim: Follet

dijous, 11 de maig de 2017

"Changing patterns", teatre en anglès


LAIA CASANOVAS I DANIELA LEAL

El passat dia 21 d’abril , alguns nens i nenes de primer d’ESO i una alumna de 4t ens van representar l’obra de Changing Patterns, és a dir “Formes canviants”, aquest grup es fa dir “The kaleidoscope”. 

La van estrenar el dia 21, van representar l’obra dues vegades. Abans del pati pels alumnes de 1er i 2n d’ESO, i per segona vegada, després del pati, pels alumnes de 3r, 4rt i batxillerat.

L’obra estava inspirada en la pel·lícula High School Musical, i ambientada en els anys 60.
Van aprofitar aquesta ocasió per mostrar els seus talents als alumnes i professors de l’institut. Tenia diferents diàlegs i escenes.

El guió i el teatre està escrit i dirigit per la professora d’anglès de primer d’ESO, Malen Blàvia. 

El participants en aquesta peça de teatre van ser: Diana Darriba, Alex Pérez, Marina Cano, Anna Morales, Rut Masferrer, Jeremy Degraaf, Gemma Àlvarez, Tanit Palet, Nil González, Alejandro Prades, Pau Cereijo, Iustin Afetelor, Sandra Serrat, Martí Ceperuelo, Marçal Muñiz

També el dimecres 25 de maig, la representaran a la mostra de teatre Secundaria a Blanes. Els desitgem molta sort!! És una obra esplèndida i molt animada!!

Una imatge de la representació, amb molt de moviment

Millors resultats de les proves Cangur 2017

El dia 16 de març es van realitzar unes proves matemàtiques a Catalunya repartides en 6 categories: 1r 2n 3r 4t d’ESO i 1r i 2n de batxiller.

Tal com vam dir en l’anterior notícia del blog:
http://elrastredelcargol.blogspot.com.es/2017/03/proves-cangur-2017-al-nostre-insti.html 

Com a molt podien treure 150 punts. Partien de 30 punts.

1r d’ESO Marc Campos Cayuela ha quedat dintre el 4’1% de 1r d’ESO. 830 de 20244 participants amb una puntuació de 92,75 punts.

2n d’ESO Xavier Molina Robles ha quedat dintre el 2’2% de 2n d’ESO. Lloc 411 de 18682 participants amb una puntuació de 112,25 punts.
Pol Rodríguez Bello ha quedat dintre el 4’4% de 2n d’ESO. Lloc 838 de 18682 participants amb una puntuació de 102,75 punts.

3r d’ESO Adrià Castelló Martí ha quedat dintre el 0’9% de 3r d’ESO. Lloc 152 de 16889 participants amb una puntuació de 113,5 punts. Toni Sánchez Moreno ha quedat dintre el 5’2% de 3r d’ESO. Lloc 864 de 16889 participants amb una puntuació de 88’75 punts.

4t d’ESO Xènia Cara Llevadot ha quedat dintre el 6’6% de 4t d’ESO. Lloc 636 de 9637 participants amb una puntuació de 88’75 punts.

1r Batx No hi participava cap alumne i de 2n Batx cap resultat a destacar.

Una imatge del dia que es van realitzar les proves a la sala polivalent

L'spinner causa sensació a tot arreu

IARA BARRIOS I NEREA CARRASCO

L'spinner és un objecte giratori fet amb un eix central que ha causat sensació entre els joves. En pocs dies s'ha convertit en una tendència a la que tothom s'està apuntant. Aquest objecte hi cap al palmell de la mà i la gràcia es fer-lo girar.
Es pot aconseguir tant a botigues, com a moltes webs d'internet per menys de 5 euros, encara que depèn del model ja que n'hi ha de diverses formes, colors...

Un spinner

dimecres, 10 de maig de 2017

Fast&Furious 8

SHARON MENDOZA

Director: ​F. Gary Gray
Productores​: One race films, original films,Perfect worl Pictures, China Film Group Corporation. Productora​: Universal studios
Montaje​: Christian Wagner, Paul Rubel
Fotografía:​Stephen F. Windon
Guion​: Chris Morgan.
Música​: Brian Tyler
País:​ Estados Unidos
Fecha de estreno​: 4 de abril en Berlin y 14 de abril E.U. del 2017.
Duración​: 136 minutos (2 horas y 36 minutos).
Idioma original:​ Inglés.
Protagonistas: ​Vin Diesel, Dwayne Johnson, Jason Statham, Michelle Rodriguez, Tyrese Gibson, Ludacris Scott Eastwood, Nathalie Emmanuel, Don Omar, Tego Calderón, Kurt Rusell, Charlize Theron.
Resumen: Dominic y Letty estaban disfrutando de su luna de miel en la Habana, Cuba. De pronto se encuentra a una mujer en la calle con el coche estropeado y lo amenaza. Dom recibe una llamada de su viejo amigo Luke Hobbs que le ayude a robar un pulso electromagnético pero Dom tiene otros planes:  se lo roba a Luke para llevárselo a Cipher, una hacker profesional que quiere iniciar una guerra.

OPINÓN PERSONAL:
Fue genial, fantástica. Me encantó. Era de creer y confiar en la familia; haga lo que haga y apoyarla en las buenas y las malas. Tenía un poco de comedia. Era sorprendente y tenia acción. La pelicula estuvo genial:  la mejor película que he visto este año.

Repassem l'acte de Sant Jordi



Nosaltres en el nostre institut vam celebrar el divendres 21 d'abril el Sant Jordi perquè era el dia 23 era diumenge. Ara parlaré de com vam celebrar aquest dia. 

Alumnes de batxillerat van fer la presentació, en el segon torn, i van explicar el que anàvem a veure i el perquè celebràvem el Sant Jordi. Tot seguit, van fer un homenatge a l’escriptor català J.V. Foix i el centenari naixement de la poetessa Gloria Fuertes: en primer lloc les alumnes de 1r del Batxillerat humanístic ens van llegir uns poemes de Gloria Fuertes i acte seguit els alumnes de 2n de Literatura Catalana ens van oferir un vídeo on es llegien poemes de J.V. Foix.

Després de la lectura dels textos, van donar pas a els premis literaris. Els temes del concurs eren ‘És quan dormo que hi veig clar‘’ i ’’Fem el mateix camí sota els mateixos cels''. Es van donar els premis de la categoria 2 i 3. Els guanyadors van rebre un val per material escolar amb un valor de 25 euros.

A continuació, van dir que a l'institut hi ha llengües diferents, en total més de 10. A continuació els alumnes que parlen diferents idiomes van pujar a l'escenari i van llegir una part del poema ‘’La casa que vull’’ en diferents llengües.
Moment de la lectura del poema "La casa que vull" en diferents llengües

Després la companyia ‘’The kaleidoscope’’ que està formada per alumnes de 1r d’ESO i també una alumna de quart i dirigits per la professora Malen Blavia, ens van representat la obra Changing Patterns.
Un moment de l'obra "Changing Patterns"

Tot seguit, van posar pel·lícules en blanc i negre dels alumnes de 4t d’ESO, i també fetes amb "stop motion".
Acte seguit de veure les pel·lícules, van entregar el premi del text en angles en la categoria 3 no van participar i no van entregar cap premi. Pero en la categoría 2 sí i va ser el mateix premi que es va mencionar abans.
Van ensenyar les fotos que es van publicar en Instagram per el concurs de fotografia les fotos tenien que estar basades en dos temes ‘’Es quan dormo que hi veig clar’’ i "Fem el mateix camí en els mateixos cels’’, tot i que van declarar desert el concurs. 
Va ser una jornada plena d'art, de cultura i bones sensacions. 

Alumnes del Puig Cargol col·laboren al Geolodia

DIANA DARRIBA

El passat diumenge 7 de maig es va celebrar el Geolodia a tot l’estat espanyol. 
Un Geolodia és una festa de la divulgació de les Ciències de la Terra a través d’una de les seves facetes més atractives: una sortida de camp guiada per geòlegs. 
En aquest cas, l’activitat que es va celebrar a la província de Girona va ser “Processos geològics arran de mar”, que va tenir lloc a Sant Antoni de Calonge. Set alumnes del nostre centre van col·laborar amb l’activitat organitzada pel SGE (Sociedad Geológica de España), el GEOCAMB (Centre de Geologia i Cartografia Ambiental) i el Departament de Ciències Ambientals de la UdG. L’Ainhoa Chaves, l’Alba Comalat, la Núria Bombardó i la Diana Darriba, de 4t, l’Ashley León i la Marina Peniza, de 1r de Batx i, la Zoë Busser, de 2n de Batx van ser les guies de totes les persones que van voler gaudir d’aquesta jornada científica. 
La ruta comprenia sis punts, on a cadascun d’aquests hi havia geòlegs que explicaven, mitjançant representacions visuals o fins i tot disfressant els participants de minerals; fets que poden ser analitzats i que tenim ben a prop, com ara els moviments de sorra en els espigons, les riuades de la Riera de Calonge, la intrusió salina a l’hora d’edificar a primera línia de mar, el refredament del magma, els despreniments rocallosos, les morfologies granítiques de Roques Planes i les platges fòssils.
Vam passar un matí molt interessant, ja que les explicacions eren molt amenes i comprensibles, i també vam riure molt a l’hora de l’explicació del refredament del magma, ja que l’Anna i la Laia, unes geòlogues, van disfressar a tots els visitants de diferents roques per entendre d’una manera diferent la cristal·lització d’aquest material. 

Aquí teniu una presentació amb algunes imatges d'aquest dia: 



dimarts, 9 de maig de 2017

Alumnes de 4rt es converteixen en arqueòlegs durant dos dies

CAMI BRATIANU

El passat dijous dia 4 de maig a les 12:45, els alumnes varen assistir a una xerrada sobre què és l'arqueologia a la polivalent.
Després d’aquesta xerrada una trentena d’alumnes es varen presentar voluntaris amb la col·laboració de l’Institut de Recerca Històrica i el Laboratori d’arqueologia i prehistòria de la UdG per participar en l’excavació d’un jaciment romà situat a la Vil·la del Collet juntament amb la seva professora, la Sara de Haro.
En l'actual campanya, hi participen estudiants de postgrau i màster de la Universitat de Girona dirigits per Lluís Palahí.
L’excavació tindrà lloc entre els dies 8 i 11 de maig (dilluns a dijous ) de les 16:00h a les 18:00h, i per tal de que tots els alumnes gaudeixin de l’experiència al 100%, els trenta alumnes estaran dividits en dos grups de 15, de tal manera que cada grup podrà participar en l’excavació un total de dos dies.
L’objectiu d’aquesta activitat és apropar als estudiants al món de l’arqueologia i al treball de camp, però sobretot acostar-los al seu patrimoni, perquè el valorin i aprenguin a protegir-lo i conservar-lo.

Aquí teniu unes divertides imatges del primer dia, amb el grup de 4t C en plena feina!!

Cal que dir que els feia molta il·lusió quan trobaven alguna tessel·la (Petita peça cúbica de marbre, de terra cuita, de vidre, etc., que forma part d’un mosaic.)




 La Judit i en Marc amb les tessel·les que van trobar


i també de 4t A i 4t B





SE DEBE TRATAR DE RAÍZ

Autora:  una alumna de l'institut

Editora: Georgiana Afetelor

Muchas personas piensan que ya no hay homofobia y que está superado en este país; si tú eres una de estas personas, créeme, te equivocas.

Claro que este tema ha avanzado aquí, en nuestro país, puedes denunciar las agresiones y se toman medidas legales, pero esto no me parece suficiente.

Según el periódico El País “El año pasado se denunciaron 47 agresiones por homofobia en Cataluña.'' Estos datos me provocan vergüenza ajena. Agresiones por amar a una persona de tu mismo sexo, y lo peor es que la culpa es de todos. En mi opinión es un problema que se debe tratar de raíz. Si los padres desde que sus hijos son pequeños no les enseñan que el concepto de familia no solo se forma por un padre, una madre e hijos.

- Por ejemplo, mi prima pequeña, (4 años), tiene un cuento con el que jugamos muy a menudo que trata sobre enganchar muebles, niños, mujeres y hombres en una casa vacía, hasta aquí muy bien, pero a la hora de formar las familias ella siempre escoge un padre, una padre y un hijo/a. Yo, sin pensar puse dos madres una vez y ella me dijo que no estaba bien, que en la familia tenían que haber un padre y una madre. Normal que le sonara raro, antes nunca le habían contado las diferentes opciones que hay. Y tú pensarás ''Eso es una tontería'', pues no, porque esta niña cuando en el colegio, ya más de mayor, tenga un compañero a su lado o ella misma se sienta atraída por personas de su mismo sexo no va a pensar que eso es raro, porque alguien se lo habrá contado.

- Otra experiencia; esta sí que me impactó. Fue un día saliendo de música. Mi profe, me dejó en casa, en el coche estaba su hija (6 años). Entonces yo le conté a mi profe que me iría en noviembre unos días a Holanda con unos amigos de mi padre que son pareja. Al decir eso él me hizo un signo para que callara, sin embargo hice ver que no me enteraba y seguí hablando. Al pronunciar las palabras gays cambió de tema y me dijo en voz baja ''Que hi ha la nena'' y yo le contesté ''Ai sí, perdó'' (no soy nadie para cuestionar su autoridad como padre). Eso es todo. Luego si de más mayor la/el compañera/o de esta niña es gay y nadie le cuenta que eso es completamente normal, lo va a encontrar raro y ere compañera/o suyo se va a sentir mal; no por culpa de la niña, sino de los padres, por no querer normalizar cosas que son completamente NORMALES.

- Mi última experiencia es más personal. El año pasado, me empezó a gustar una chica de mi clase, lo típico, ese sentimiento fue aumentando. Yo, que soy muy pava, estaba todo el día comentándole al que en ese momento era mi mejor amigo que qué guapa es... Vaya, cosas de estas cursis. Entonces ella se pensó que yo y mi amigo la criticábamos y decidí contarle lo que sentía, aunque no fuera el mejor momento. Yo le abrí mi corazón sabiendo que no sentía lo mismo y la gente empezó a inventar que todo había sido una broma para reírnos de ella (porque se tomaron mis sentimientos como un cotilleo más y la noticia voló). Con esto quiero decir que hasta la chica más cursi, ''femenina'', como quieras llamarlo, le pueden gustar las chicas, y al chico más ''macho'' los chicos, eso no tiene nada que ver.

A día de hoy hay gente del instituto que me sigue preguntando ''¿Te gustan las chicas?'', ''¿Eres lesbiana?''. De verdad, no hace falta, no hagáis estas preguntas solo para cotillear porque a lo mejor esta persona no se quiere poner etiquetas, le guste lo que le guste. Por eso es importante, porque a mí que me vean diferente no me importa, pero no todos piensan como yo ni son como los que me han preguntado esto: ¡Anda que no hay casos de bullying en el instituto a niñas/os por ser homosexuales!




La Zoë Busser recull el seu premi

ANA GONZÀLEZ I MARINA ILLA

El dia 3 de maig a les 16:00h, l’alumna del nostre centre, la Zoë Busser, va assistir al XXIX Debat de Química a l’Institut d’Estudis Catalans per a recollir el seu premi, que consisteix en una estada científica, el qual li han donat pel seu treball de recerca “Aigua, sigues transparent!”.

La Zoë en un moment de l'acte

Els assistents de l’acte van poder gaudir de la presentació del monogràfic Educació Química EduQ n.22 “Química a la xarxa” presentada per el Dr. Jordi Cuadros i seguidament de la presentació “Nanorobots per a transportar fàrmacs i degradar contaminants". I també de "El camí professional d’un jove investigador” pel Dr. Samuel Sánchez Ordóñez.

Imatge de la sessió sobre Nanorobots
Després de lliurar els premis de les estades científiques i exposar els treballs de recerca, va haver-hi una estona de pausa perquè el públic pogués preguntar als alumnes que exposaven els seus treballs de recerca i als tutors.

Seguidament es presentaven els pòsters dels treballs de recerca dels guanyadors o finalistes, es donaven els premis i s’iniciava el debat sobre el tema “Podem estimular el talent científic jove en l’etapa de l’ensenyament secundari?”, i es va acabar amb la cloenda de l’acte.

La Zoë va trobar molt interessants totes les xerrades, especialment la dedicada a la nanociència i estava molt contenta i emocionada pel  premi que va rebre de  l'Insitut d'Estudis Catalans.  

Aquí veiem el diploma de la Zoë Busser

Foto de grup amb tots els premiats

Una campanya antitaurina francesa col·loca un dinosaure en una plaça de toros

MARTINA POU I CARLA PAREDES
"No creus que aquesta pràctica pertany a una altra era? Doncs no. Encara existeix", diu la campanya audiovisual de l'associació antitaurina francesa FLAC (Federació de Lluites per l'Abolició de les Corregudes).
En el vídeo, rodat per l'agència de publicitat BETC, es mostren imatges d'un dinosaure rebent les banderilles i estocs d'un grup de matadors en una plaça de toros.

Opinió Personal

Opinem que la idea de representar l'extinció dels dinosaures amb la matança dels toros està bé, per obrir els ulls a la gent que pensa que matar a toros és un art.
Es veu perfectement que aquesta campanya és animalista, és a dir, defensen els drets dels animals.
Un animal té dret a viure com qualsevol persona.
Tant com si és un toro com si és un dinosaure, no s’ha de matar a un animal indefens que no li ha fet res a ningú.
A ningú li agradaria que ens tanquessin i ens acorralessin per a matar-nos poc a poc.

Aquí teniu el vídeo:





Vull el meu Red Bull al mateix preu!

NAHUEL TER MEULEN I ALEX ROJAS SANVISENS

El passat dilluns 1 de maig, van pujar els preus de les begudes amb sucre, perquè volen que hi hagi un consum menys excessiu d’aquestes begudes.
L'impost té dos tipus d’increments, de 8 cèntims per litre o de 12 cèntims, segons la quantitat de sucre que contingui la beguda. A més, és obligatori que el preu es faci repercutir en el consumidor final. Pot ser que en algunes begudes pugi un 50% del preu original.

Nosaltres creiem que això no es necessari, ja que si no volen que prenem tant de sucre, haurien de posar-n’ hi menys, a les begudes i no augmentar el preu, perquè ja són bastant cares.
També hem vist que les begudes més barates són les que més augmenten de preu, ja que normalment són marques blanques o empreses de baix nivell, ja que a les grans empreses no els interessa augmentar el preu de les seves begudes (ja que perdrien clients i diners).